Viladecans, referent en la manera de repensar les ciutats del futur
L’Ajuntament va organitzar ahir a l’edifici Cúbic la jornada “El potencial de les ciutats mitjanes, clau per a l'horitzó 2030”, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Prop de 150 persones –tècnics i regidors de diversos ajuntaments i representants d’empreses i entitats de Viladecans– van assistir a l’esdeveniment, que els va permetre estudiar estratègies, oportunitats i casos d'èxit per enfocar el futur amb una mirada de ciutat mitjana. Els assistents van destacar el paper de Viladecans com a referent a nivell estatal i europeu a l’hora d’engegar polítiques d’innovació que es replantegen el present per pensar en la ciutat del futur. Treballar de forma col·laborativa per assolir els reptes de les ciutats de cara al 2030 va ser l’altre punt que va posar tothom d’acord.
El tinent d'alcalde de Sostenibilitat Ecològica, Ocupació i Economia, Richard Calle, i la tècnica de relacions internacionals de la Diputació de Barcelona Mireia Sanabria, van inaugurar l’acte. Calle va destacar la voluntat política que sempre ha tingut Viladecans de treballar en una estratègia local i a la vegada global que ha de revertir en una societat més sostenible i que prioritzi el benestar de les persones. També va destacar que sense alegria, motivació i ganes de generar impacte seria impossible encaminar-se cap a la Viladecans de 2030. Mireia Sanabria va centrar el seu discurs en el rol de les ciutats intermèdies i com un projecte global com l’Agenda 2030 s’ha de materialitzar en polítiques públiques locals a través del treball en xarxa i la presència internacional per aconseguir subvencions, força i visibilitat.
Els continguts de la jornada es van articular al voltant de tres itineraris: Ciutats intermèdies i Agenda 2030, Ciutats intermèdies i Agenda Urbana i Estudis de futurs, una eina útil per a la planificació de les ciutats. Aquests itineraris van començar amb una taula rodona sobre cada tema, seguides de la realització de tallers per assimilar i practicar els conceptes explicats. L’objectiu era crear espais de reflexió per aportar idees sobre com millorar la societat en tots els àmbits posant el centre en el creixement sostenible. L’alcalde Carles Ruiz, que hi va ser present durant tota la jornada als diferents espais, va voler remarcar que des de que Viladecans va ser escollida pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per ser ciutat pilot demostradora del que es podia fer en matèria d’Agenda Urbana, l’Ajuntament ha incrementat el volum de projectes destinats a millorar la ciutat. També va destacar altres reconeixements importants recordant que “ens acaben de seleccionar per coordinar la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores a tota Espanya i ens han donat el guardó europeu Green Leaf per ser capital europea de ciutats intermèdies a l’any 2025. Per tant, tenim una responsabilitat molt important i el repte de ser capdavanters en aquestes polítiques. Tenim aquests reconeixements perquè ens esforcem en un problema que ens preocupa molt, que és com fer les ciutats millors perquè puguin resistir millor les incerteses del futur”.
Al primer itinerari es va abordar quin valor afegit aporta l’Agenda 2030 a les ciutats intermèdies i com fer perquè els equips municipals l’adoptin com a part de la seva tasca diària. La taula rodona va estar moderada per Ana Tapia, cap de la Unitat d'Agenda 2030 i ODS de la Diputació de Barcelona i va reunir a Ana Moreno, CEO d'Oncities 2030 i Urban Journalism Institute, Toni Merino, gerent de l’Ajuntament de Mataró i Alicia Valle, gerent de l’Ajuntament de Viladecans. Valle va explicar que Viladecans té sis eixos estratègics, posant especial rellevància en la dinamització econòmica i les polítiques educatives i d’inclusió. Va destacar que la inclusió, el verd i la mirada de gènere són els elements clau de qualsevol projecte de la ciutat. Els assistents a aquest itinerari van fer després un taller on es van dividir en grups per reflexionar sobre quins objectius de desenvolupament sostenible (ODS) són més importants per les ciutats i quins a nivell global. Per assolir-los, van arribar a la conclusió que és necessària la renovació de l’administració. També van debatre sobre els que són més fàcils i més complicats de comunicar i portar a terme.
Els continguts de la taula sobre ciutats intermèdies i Agenda Urbana es van centrar en els ingredients imprescindibles que ha de tenir una agenda urbana local d’una ciutat mitjana que, segons Sonia Hernández, subdirectora adjunta de Polítiques Urbanes del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, han de passar pel lideratge, la participació ciutadana i una governança que doni continuïtat al tema. En aquesta taula rodona, moderada per Pilar Cervantes, cap de Millora Urbana del Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona, també van participar Landa Hernandez, comunicadora i divulgadora a Paisatge Transversal; Richard Calle, tinent d'Alcalde de Sostenibilitat Ecològica, Ocupació i Economia, i Martí Pujadas Ferrer, regidor de Planificació Estratègica de l'Ajuntament de Granollers.
Viladecans i Granollers van explicar com estan treballant la seva Agenda Urbana. Calle va parlar sobre el MIA (Model d’Innovació de l’Ajuntament) i l’Oficina del Futur de Viladecans, com elements clau de l’Ajuntament en matèria d’innovació per afrontar el futur de la ciutat. En aquest sentit, Jon Aguirre, soci fundador de l’oficina de planificació urbana integral Paisaje Transversal, va destacar que Viladecans disposa de tres factors decisius que la projecten cap al futur “un lideratge molt potent i obert a noves idees, una xarxa d’emprenedors institucionals que fomenten la innovació i capacitat d’adaptabilitat, ja que cada quatre anys renova mandat i posa en crisi allò construït i avança també sobre això”. Els assistents a aquest itinerari van participar a un taller on van reflexionar i van acabar escollint deu mantres que els han de servir per aplicar l’agenda urbana a la seva realitat i tasca diària. Alguns d’aquests mantres van ser “si no ho mesures, mai sabràs el que aconsegueixes”, “si deixes créixer el verd, guanyaràs benestar” o “el 2030 comença avui”.
Al tercer itinerari, els integrants de la taula rodona van apuntar diversos temes, com què necessiten les persones de les seves ciutats, quins problemes presenten els espais públics actuals i quins són els principals reptes a abordar. Hi van ser Berta Segura, analista de tendències i experta en innovació de D-Mentes, Enric Serra, director de l’Àrea de Planificació Territorial a l’Ajuntament de Viladecans i Marina Jarque, directora de l’Oficina del Futur de la Ciutat – Viladecans 2030. Francesca Tur, CEO de Tendencias TV, va ser la moderadora. Tur va felicitar a l’Ajuntament per la jornada i per la feina que es fa des de la ciutat. “És una ciutat molt pionera amb una mentalitat molt contemporània molt difícil de trobar, el concepte de compartir la intel·ligència col·lectiva és molt modern i difícil de portar a terme i aquesta jornada és un exemple de que això funciona”. L’alcalde Carles Ruiz va intervenir en un moment de la taula rodona, al ser preguntat sobre com va decidir apostar i treballar en una estratègia de ciutat que mira al futur “sabíem on volíem anar i on demanar ajudar i vam conformar un bon equip per donar suport a aquesta estratègia, perquè s’ha de canviar la mentalitat. Teixir xarxes també ens ha aportat coneixement i recursos”.
La part pràctica va ser una posada en comú on tots els participants van arribar a la conclusió que l’urbanisme del futur ha de passar pel sentit comú, decreixent i tornant a créixer de forma conscient des de la regeneració i pensant en la salut, el benestar i la inclusió de totes les persones.
La jornada va finalitzar amb una conversa de l’alcalde Carles Ruiz amb Sara Cerezo, Silvia Espín i Julio Lucena, joves membres de l’oficina de futur de Viladecans. En aquest tancament es van abordar les conclusions de tota la jornada, posant especial rellevància en el treball col·laboratiu d’administracions, empreses i societat civil per assolir plegats els objectius de cara al 2030.