Actualitat

• 06 Agosto 2026

El certamen del Montnou, nascut l’any 2006, torna a convertir el Solsonès en punt de trobada del món pastorívol i posa en valor un ofici que va molt més enllà de la tradició: la ramaderia extensiva contribueix a gestionar el paisatge, mantenir activitat econòmica al món rural i preservar un patrimoni cultural estretament vinculat a la muntanya

Odèn torna a posar aquest mes d’agost els pastors, els ramats i els gossos d’atura al centre de l’atenció amb una nova edició del Concurs de Gossos d’Atura del Montnou, una de les cites més singulars del calendari estiuenc del Solsonès.

El certamen és sobretot una exhibició de l’extraordinària complicitat que s’estableix entre pastor i gos a l’hora de conduir un ramat, però amb els anys ha adquirit també una dimensió que va molt més enllà de la competició. La trobada s’ha convertit en un aparador del món ramader i en una oportunitat per recordar la importància econòmica, social, ambiental i cultural que continuen tenint els pastors i la ramaderia extensiva als territoris de muntanya.

En un context marcat pel despoblament rural, el relleu generacional, la pèrdua d’explotacions i una preocupació creixent per la gestió dels boscos i els espais oberts, reivindicar la figura del pastor significa també reivindicar les persones que gestionen diàriament una part important del territori.

Vint anys d’història al Montnou

El concurs d’Odèn va celebrar la seva primera edició l’any 2006. Des d’aleshores, el Montnou ha rebut pastors de Catalunya, el País Basc, el País Valencià i França, convertint la cita en un punt de trobada que supera àmpliament l’àmbit comarcal.

Per Odèn hi han passat alguns dels noms més reconeguts dels concursos de gossos d’atura, entre els quals Jordi Muxach, Hilari Novillo, Juli Bayot, Armant Flaujat, Esteve Rivero o José María Pleguezuelos.

La participació s’ha estabilitzat tradicionalment al voltant d’una dotzena de pastors, que han de demostrar davant del públic la seva capacitat per dirigir les ovelles amb l’ajuda del gos i completar les diferents proves establertes.

El palmarès explica també la trajectòria de la cita. Llorenç de Castellarnau i la gossa Ona van guanyar la primera edició, l’any 2006. Posteriorment hi trobem binomis que han deixat empremta en el circuit, com Hilari Novillo i Caliu, Jordi Muxach i Ness, José María Pleguezuelos i King, Esteve Rivero i Yuta o Jordi Muxach i Sendi.

La intel·ligència del gos i el coneixement del pastor

Per al públic, el principal atractiu és contemplar com el gos és capaç d’interpretar les indicacions del pastor i transformar-les en moviments precisos per controlar el ramat.

Però darrere de l’espectacle hi ha una tècnica de treball desenvolupada durant generacions.

El gos d’atura és una eina essencial en moltes explotacions extensives. El pastor ha de conèixer el comportament dels animals, anticipar-ne els moviments i donar al gos les instruccions necessàries perquè el ramat avanci, canviï de direcció, s’agrupi o entri en un espai determinat.

Aquesta relació entre persona, animal i territori constitueix un patrimoni immaterial que els concursos contribueixen a preservar i, sobretot, a fer visible davant d'un públic que cada vegada està més allunyat de la realitat quotidiana del sector primari.

Molt més que una imatge tradicional

Precisament aquí rau una de les principals aportacions del Concurs de Gossos d’Atura d’Odèn. El pastor no s’hi presenta com una figura folklòrica del passat, sinó com un professional imprescindible per al futur dels territoris rurals.

La ramaderia extensiva manté els animals bona part de l’any aprofitant pastures i recursos del mateix territori. Aquesta activitat contribueix a conservar espais oberts, limitar l’acumulació de biomassa i mantenir un paisatge en mosaic format per boscos, pastures, camps i zones de transició.

És també una activitat econòmica que ajuda a fixar població en municipis petits i genera activitat vinculada directament o indirectament a explotacions ramaderes, escorxadors, elaboradors, comerç, restauració i serveis.

Per això, quan desapareix un pastor no desapareix únicament una explotació. Es debilita una part de la cadena que manté viu el territori.

Ramaderia extensiva i prevenció dels incendis

Aquesta funció adquireix encara més rellevància davant del risc creixent d’incendis forestals.

Els ramats que pasturen consumeixen vegetació herbàcia i arbustiva i contribueixen a mantenir determinats espais oberts. La pastura no substitueix les polítiques forestals ni les actuacions professionals de prevenció, però forma part de les eines disponibles per gestionar el combustible vegetal i conservar paisatges més diversos.

Aquesta realitat reforça una idea que cada vegada té més pes en les polítiques de desenvolupament rural: pagesos i ramaders no són únicament productors d’aliments; també són gestors del territori.

I aquesta gestió té un valor ambiental i social que sovint no queda reflectit en el preu final dels productes que produeixen.

Sense ramaderia tampoc hi ha gastronomia

El concurs permet també recordar una relació que de vegades queda amagada quan parlem de gastronomia: darrere de qualsevol producte local hi ha una explotació, una família i un territori.

La carn de xai, cabrit o vedella procedent de ramaderia extensiva no comença al restaurant ni al taulell d'una botiga. Comença a les pastures.

Per això, defensar la gastronomia de territori implica necessàriament defensar el sector primari que la fa possible.

En comarques com el Solsonès, aquesta relació resulta especialment evident. Pagesia, ramaderia, producte local, restauració, allotjaments rurals, paisatge i patrimoni formen part d’un mateix ecosistema econòmic.

El consumidor i el visitant tenen també un paper determinant. Apostar pels productes procedents d’explotacions del territori i trobar-los a les cartes dels restaurants contribueix a generar una cadena de valor que permet que una part més gran de l’impacte econòmic de l’activitat turística quedi al mateix territori.

Un atractiu també turístic

El Concurs de Gossos d’Atura té igualment una dimensió turística important.

L’Ajuntament d’Odèn presenta la cita com un espectacle a l’aire lliure arrelat a la terra, que se celebra durant el mes d’agost a l’Era del Piló. El concurs forma part, així, d’un calendari d’esdeveniments que permet descobrir un municipi caracteritzat per una gran extensió territorial, petits nuclis, masies, paisatge de muntanya i una forta vinculació amb les activitats agrícoles i ramaderes.

La capacitat d'aquest tipus d'esdeveniments per atraure visitants genera oportunitats també per a restaurants, fondes, allotjaments rurals, comerços i productors agroalimentaris.

Es configura així una forma de turisme especialment coherent amb les característiques del Solsonès: un turisme de petit format, vinculat al territori, la natura, la cultura popular, la gastronomia i les formes de vida locals.

El visitant no es desplaça únicament per contemplar un espectacle. Descobreix per què existeixen els gossos d’atura, quina feina fan els pastors, com es gestionen els ramats i quina relació manté aquesta activitat amb el paisatge que està contemplant.

Una organització sorgida del mateix territori

Una altra de les singularitats del certamen és el seu model organitzatiu.

La Comissió del Concurs de Gossos d’Atura del Montnou, integrada per veïns de la zona, és l’encarregada d’organitzar-lo. Al llarg de la seva trajectòria ha comptat amb el suport i la col·laboració de l’Ajuntament d’Odèn, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Solsonès i diferents empreses i establiments del territori.

Aquest component comunitari explica en bona mesura la continuïtat d’una cita que aquest 2026 arriba als vint anys des de la seva primera edició.

Dues dècades durant les quals el concurs ha aconseguit conservar el seu caràcter popular alhora que s’ha convertit en una eina de divulgació de la cultura ramadera.

El gran repte: que continuï havent-hi pastors

Però darrere de la celebració hi ha una qüestió de fons que el mateix concurs contribueix a posar sobre la taula: qui cuidarà els ramats i el territori durant les pròximes dècades?

La falta de relleu generacional és un dels grans reptes del sector primari. L'ofici de pastor implica dedicació, coneixement, disponibilitat i una vinculació quotidiana amb els animals que difícilment encaixa amb els horaris convencionals d’altres activitats professionals.

Garantir-ne el futur requereix, per tant, anar més enllà de la reivindicació cultural. Cal assegurar explotacions econòmicament viables, facilitar la incorporació de joves, prestigiar professionalment l’ofici, millorar les condicions de treball i aconseguir que el valor ambiental i territorial de la ramaderia extensiva sigui reconegut.

El Concurs de Gossos d’Atura d’Odèn serveix, almenys durant una jornada, per situar aquesta realitat davant de centenars de persones.

Perquè darrere de cada ordre del pastor, de cada moviment del gos i de cada ramat que travessa l’Era del Piló hi ha molt més que una competició: hi ha una manera de treballar i entendre la muntanya que ha modelat durant generacions el paisatge del Solsonès.

I preservar-la no és únicament conservar una tradició. És contribuir a garantir que el territori continuï tenint pagesia, ramaderia, producte local, paisatge viu i, sobretot, persones que en tinguin cura.