Actualitat

• 15 Septiembre 2026

El 63% dels turistes allotjats al Baix Llobregat són internacionals, l’estada mitjana arriba a les 4,62 nits i la despesa se situa en 863,75 euros per persona. La platja és l’activitat més practicada, però compres, cultura, natura i gastronomia dibuixen una destinació amb marge per generar més activitat per a hotels, restaurants i empreses turístiques.

El Baix Llobregat disposa d’un perfil turístic molt més divers del que sovint pot suggerir la seva proximitat immediata a Barcelona. Platges, aeroport, hotels, activitat empresarial, patrimoni, espais naturals, comerç i gastronomia conviuen en una comarca que cada vegada té més arguments per ser considerada destinació per ella mateixa i no únicament territori de pas cap a Barcelona.

Les dades de l’Enquesta de perfil i hàbits del turista de la Destinació Barcelona 2025 permeten posar números a aquesta realitat.

L’estudi, elaborat a partir de 753 entrevistes realitzades entre gener i desembre de 2025 en 26 punts del Baix Llobregat, mostra que el 63% dels turistes són internacionals, que el 46% viatgen principalment per oci i que els viatges de negocis representen un altre 26%.

Per al sector turístic i HORECA, però, hi ha una dada especialment significativa: cada turista gasta una mitjana de 863,75 euros durant la seva estada.

La xifra incorpora allotjament, transport i la despesa realitzada a destinació en conceptes com restauració, activitats d’oci i compres.

Una estada de gairebé cinc nits

Els visitants passen una mitjana de 4,62 nits al Baix Llobregat, lleugerament per sobre de les 4,47 registrades l’any anterior.

L’hotel és, amb diferència, la principal modalitat d’allotjament i concentra el 62% dels turistes. Les cases d’amics o familiars representen el 17,3%, els apartaments el 12,4%, els càmpings el 6,2% i les autocaravanes l’1%.

Aquestes 4,62 nits són particularment rellevants des de la perspectiva empresarial.

Un turista que dorm quatre o cinc dies a la comarca genera moltes més oportunitats de consum que una visita puntual: esmorzars, dinars, sopars, terrasses, activitats, comerç, mobilitat i serveis.

El repte passa, per tant, per aconseguir que una part creixent dels 863,75 euros de despesa total es quedi al teixit empresarial local.

La platja domina, però el turista fa molt més

El litoral continua essent el gran reclam. El 65% dels turistes enquestats afirma haver anat a la platja, un percentatge que explica el paper especialment important de municipis com Castelldefels i Gavà dins de l’oferta turística comarcal.

Però el comportament dels visitants mostra una demanda molt més transversal.

El 42,8% fa compres, un 40% realitza visites culturals, un 30% visita familiars o amics i el 28% practica activitats a l’aire lliure.

Aquesta combinació ofereix una oportunitat clara per construir experiències que no acabin en una única activitat.

Platja i restaurant. Espai natural i gastronomia. Patrimoni i comerç. Parc Agrari i producte local. Esport i restauració. Enoturisme i territori.

És en aquesta connexió entre recursos on existeix una part important del potencial encara per desenvolupar.

L’aeroport explica bona part de la internacionalització

La proximitat de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat és determinant.

El 61,4% dels turistes arriba en avió, davant del 22,4% que ho fa en vehicle propi i el 9,2% que arriba en tren.

Aquesta dada ajuda a explicar l’elevat component internacional dels visitants, però també planteja una qüestió estratègica per al territori: quants dels milions de passatgers que entren o surten pel Baix Llobregat acaben consumint efectivament producte turístic de la comarca?

Per al Prat, Viladecans, Gavà, Castelldefels i el conjunt de l’eix aeroportuari, transformar connectivitat en despesa local continua sent una de les grans oportunitats.

Internet decideix bona part del viatge

La manera de preparar l’estada també ofereix pistes importants a les empreses.

El 47,1% dels turistes utilitza principalment pàgines web per planificar el viatge i Booking apareix com una de les plataformes predominants. Les xarxes socials són la principal font per a l’11,5% dels entrevistats i, dintre d’aquest grup, Instagram ocupa la primera posició, seguida de TikTok i Facebook.

Aquest comportament té una implicació directa per a hotels, restaurants i empreses d’activitats: ser físicament atractiu ja no és suficient; cal ser digitalment trobable.

Web actualitzada, Google Business Profile, fotografies, carta accessible, horaris correctes, reserva en línia, idiomes, reputació i presència en plataformes deixen de ser elements complementaris per convertir-se en part del producte turístic.

I, cada vegada més, també cal tenir present una nova capa de prescripció: els sistemes d’intel·ligència artificial que recomanen restaurants, hotels, activitats i itineraris a partir de la informació disponible a internet.

El 66% pagaria més per serveis sostenibles

Una altra de les dades que mereix especial atenció és la sensibilitat ambiental dels visitants.

El 66% afirma que estaria disposat a pagar més per un servei sostenible. A més, el 39% considera les certificacions de sostenibilitat sempre determinants a l’hora de prendre decisions i un altre 28% afirma tenir-les gairebé sempre en compte.

No es tracta, per tant, únicament d’una qüestió reputacional.

La sostenibilitat pot començar a tenir també valor comercial, especialment entre el públic internacional, i això dona sentit a les estratègies de certificació, eficiència energètica, reducció de residus, producte de proximitat, mobilitat sostenible i gestió responsable que estan desenvolupant moltes empreses turístiques.

Una destinació ben valorada

L’experiència general també obté una bona puntuació.

Els turistes valoren el Baix Llobregat amb una nota mitjana de 8,4 sobre 10. Entre els aspectes més ben valorats apareixen l’amabilitat de la població, les platges, la seguretat personal i els allotjaments.

El 57% visita la comarca per primera vegada, mentre que el 43% ja hi havia estat anteriorment. Entre aquests últims, gairebé tres de cada deu acumulaven quatre visites o més.

La combinació d’una elevada proporció de primeres visites i una valoració de 8,4 planteja un altre repte empresarial: convertir satisfacció en repetició.

Més de 5,3 milions de visites als atractius de la comarca

La fotografia es completa amb les dades dels principals recursos turístics.

Els 26 atractius analitzats per LABturisme van registrar 5.363.174 visites durant 2025, un 0,8% més que l’any anterior.

Viladecans The Style Outlets encapçala àmpliament la classificació amb 4,5 milions de visites, seguit del Canal Olímpic de Catalunya, a Castelldefels, amb 240.000; els Espais Naturals del Delta del Llobregat, amb 162.567; Catalunya en Miniatura, amb 123.149; el Museu de Matemàtiques, amb 95.861, i la Colònia Güell, amb 65.729.

Cal interpretar aquestes dades amb prudència —especialment perquè la naturalesa dels equipaments és molt diferent—, però evidencien l'existència d'un volum extraordinari de persones que ja es mouen per la comarca.

La qüestió és com aconseguir que una visita a un recurs es converteixi també en un cafè, un dinar, una compra, una activitat, una nit d’hotel o una segona visita.

Del nombre de visitants al valor que deixen al territori

Per al sector turístic del Baix Llobregat, probablement aquesta és la principal lectura de les dades.

El debat no hauria de limitar-se a quants turistes arriben, sinó a quant temps es queden, què fan, què consumeixen i quina part de la seva despesa arriba realment a les empreses del territori.

Amb una estada de 4,62 nits, una despesa de 863,75 euros, un 63% de turisme internacional i un 65% dels visitants utilitzant les platges, el Baix Llobregat disposa d’una base turística considerable.

Ara cal continuar treballant en la connexió entre allotjament, restauració, producte local, platges, Parc Agrari, patrimoni, natura, activitats, comerç i mobilitat.

Perquè el veritable salt qualitatiu de la comarca no passa necessàriament per tenir més visitants.

Passa per aconseguir que els que ja hi són descobreixin més Baix Llobregat, s’hi quedin més temps i generin més valor per a les empreses i el territori.