La transformació de les ciutats centra la III Jornada Viladecans 2030
L’edifici Cúbic va acollir la III Jornada de Viladecans 2030 el dimecres 15 d’octubre. L’esdeveniment, presidit per l’alcaldessa Olga Morales i organitzat per l’Oficina del Futur de la Ciutat – Viladecans 2030, va reunir responsables polítics, experts, agents socials i professionals per reflexionar sobre el paper estratègic de les ciutats intermèdies davant els reptes globals.
Sota el lema “Ciutats intermèdies, ciutats necessàries. Visions compartides, accions transformadores”, aquesta tercera edició va posar de manifest la importància de les ciutats entre 50.000 i 1.000.000 habitants com a connectores entre l'urbà i el rural i eines per assolir un futur més verd i sostenible, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 2030.
Marina Feito, enginyera de planificació territorial de l’Ajuntament de Viladecans, i Liana Ionita, tècnica estratègica de l’Agenda Urbana de l’Oficina del Futur de Viladecans, van ser les encarregades de presentar l’acte. Van obrir la jornada dient que “les ciutats intermèdies som com els germans mitjans, passem desapercebudes, però som les que connecten les grans amb les petites”. Van presentar la jornada com a una oportunitat per trencar amb aquesta idea i oferir un espai de cocreació i aliances per posar en comú estratègies i respostes davant els desafiaments que plantegen els objectius 2030, en un espai dinàmic i participatiu amb ponències, taules rodones i tallers.
A continuació, les presentadores van donar pas a la benvinguda institucional a càrrec de l’alcaldessa Olga Morales, que va destacar la posició privilegiada de les ciutats intermèdies com Viladecans per actuar com a laboratoris d’innovació i promoure una acció climàtica efectiva, cohesió social i participació ciutadana. L’alcaldessa va adreçar-se al públic amb una invitació a la participació activa: “Us saludo com a participants i no com a assistents. Us animo a tenir un rol actiu i a aprofitar els itineraris per fer aportacions que segur seran molt valuoses i que enriquiran el resultat final d’aquest esdeveniment”, i va afegir que la jornada havia de servir com a un espai “per imaginar com han de ser aquestes ciutats del futur”.
Després del discurs de l’alcaldessa, quatre regidors de l’Ajuntament de Viladecans van pujar a l’escenari per llegir un manifest en solidaritat amb la situació a Gaza i en contra de la guerra, amb motiu de la vaga general que es va celebrar aquell mateix dia.
A continuació, Mireia Belil, directora de Bora Kasi SA, va oferir el Key Note “La ciutat del futur: un futur per a tothom”, que començar amb la frase de Jorge Luis Borges “el futuro no es lo que va a pasar, sino lo que vamos a hacer”. Belil va afirmar que les ciutats no han de predir el futur sinó inventar-se’l i adaptar-se. Durant la ponència, va destacar la importància d’integrar el que passa a escala global a l’àmbit local i de teixir xarxes de col·laboració entre municipis que comparteixen valors, reptes i oportunitats. Va remarcar que vivim en un món interconnectat on “el posicionament i el coneixement del que passa al voltant és vital. Totes les ciutats tenen la seva visió i quan es comencen a moure s’afecten entre elles”. Belil va acabar la seva ponència amb una reflexió: el que ens falta no és més informació, sinó coratge i seny.
Seguidament, els participants van participar en un dels tres itineraris temàtics, pensats per oferir experiències immersives i alineades amb els reptes globals del 2030.
El primer itinerari va consistir en una taula rodona organitzada en col·laboració amb la Diputació de Barcelona amb Antonio Prieto, de la plataforma citiES 2030, com a moderador. Durant la taula rodona es van presentar els diferents projectes i iniciatives que cadascuna de les entitats ha desenvolupat per assolir la descarbonització.
Jordi Mazón, quart tinent d’alcaldessa i pilot de la Missió Clima, va parlar de l’any Green Leaf a Viladecans i de les iniciatives que s’han implementat en aquest marc. Va destacar que per tal d’assolir objectius ambiciosos com el de la descarbonització és important “que hi hagi un triple compromís: polític, tècnic-directiu i ciutadà, on tots els agents s’impliquin i creguin en la causa”. També va afegir que és clau que el relat de ciutat sigui coherent i que hi hagi una continuïtat política, independentment de l’equip de govern o el mandat, i va posar com a exemple l’Agenda 2030, establerta el 2021, i que serveix com a guia i model d’actuació de les polítiques de Viladecans.
Dalila Sepúlveda, directora del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Guimarães (Portugal), va explicar les iniciatives implementades a la seva ciutat i que han permès obtenir el títol European Green Capital 2026. Va destacar el paper rellevant de les empreses, que s'estan alineant cada vegada més amb les polítiques mediambientals de la ciutat; l'educació, que ha exercit un paper crucial en la sensibilització i l’apoderament de la comunitat per a adoptar pràctiques sostenibles, a través del programa d'educació mediambiental PEGADES, implantat el 2015; o la qualitat de l’aire.
Rafael José Gallo Fernández, tècnic de l’Ajuntament de Chiclana de la Frontera, va mostrar el seu entusiasme per conèixer Viladecans en primera persona i veure totes les iniciatives que s’han desenvolupat a la ciutat i que podria traslladar a la seva ciutat. Gallo va traslladar la seva experiència a l’Ajuntament de Chiclana i va posar èmfasi en la difusió, comunicació i pedagogia diària de la ciutadania; la importància d’estar ben acompanyats i envoltar-se de ciutats referents i establir aliances; i d’apostar per les idees i propostes sense por i amb convicció, com a eines per innovar i apropar-nos cap a una societat més verda.
Albert Alaya, delegat d’URBASER SA, va ser el reflex de la importància de les aliances entre agents que persegueixen un mateix propòsit. URBASER s’encarrega de la recollida de residus i la neteja dels carrers a Viladecans. Alaya va mostrar el canvi respecte de l’any passat de la seva flota de vehicles i va indicar que respecte de l’any anterior han aconseguit “una reducció del 20% de les emissions directes de CO₂”.
Pere Losantos, tècnic d’Acció Climàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va compartir la seva experiència treballant per a la UPC, i va explicar com implementen el “Green Budget Framework”, integrant a cada partida contribucions ambientals a favor de la sostenibilitat.
Durant l’itinerari també es van presentar iniciatives d’altres ciutats com València, Valladolid o Saragossa. Posteriorment, es va realitzar un taller orientat a transformar les idees exposades durant la jornada en estratègies concretes i aplicables en la descarbonització de les ciutats intermèdies, fent propostes i van plantejar solucions conjuntes a alguns dels reptes actuals a les ciutats com la gestió de residus, l’energia o l’habitatge.
Antonio Prieto va resumir la sessió en tres paraules clau: col·laboració, futur i compromís, tots els participants van coincidir en la importància del model de quàdruple hèlix, que promou aliances entre universitats, indústria, govern i ciutadania, per afrontar reptes com el de la descarbonització.
El segon itinerari va ser una dinàmica participativa, organitzada en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, a càrrec de Marina Jarque, responsable del programa Impuls de les Agendes Urbanes Locals de l’Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Regeneració Urbana de la Diputació de Barcelona, i tech friendly; i d’Oihane Castrillo, cap de projectes d’estratègia i desenvolupament urbà sostenible a TECH friendly.
Rosa Sanz, coordinadora de l’Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Regeneració Urbana va fer la salutació d’inici del curs 2025-2026 a totes i tots els membres de la Xarxa d’Agendes Urbanes Locals (XAUL).
Posteriorment, es va dur a terme la sessió explicativa “Revisem l’equipatge” i un treball en grups simultanis per definir col·lectivament el full de ruta del curs 2025-2026 – “Tracem junts el recorregut”. Durant l’activitat, els participants van posar-se a la pell de diferents actors implicats en la governança urbana, representats simbòlicament amb barrets diferents, i van utilitzar els llibres de viatge proporcionats per reflexionar sobre les connexions i sinergies possibles entre ells.
Cada taula de treball representava un ecosistema urbà diferent i comptava amb un mapa amb vies de tren que es creuaven. Es va demanar als assistents que valoressin la utilitat de cada cruïlla dins de l’itinerari planificat. Finalment, es van unir tots els trams per crear un camí amb un pla conjunt amb la finalitat de visibilitzar i garantir la viabilitat de les agendes urbanes, reforçant el compromís dels participants per continuar treballant de manera coordinada i innovant amb propostes potents per assolir un objectiu comú.
El darrer itinerari va consistir en una taula rodona moderada i facilitada per Jan Ferrer i Picó, fundador de l'Institut pel Futur, en la que es va aprofundir en el concepte de societat 5.0 i la integració del ciberespai.
Eduard Martín Lineros, CIO de la Fundació Mobile World Capital Barcelona, va destacar la rapidesa dels canvis tecnològics actuals: “En aquesta era ja portem tres revolucions digitals diferents. La societat ha necessitat milers d’anys per arribar a la revolució industrial i només cinquanta anys per fer un salt quàntic quant a telecomunicacions”. També va remarcar la necessitat d’adaptar-se i adaptar les tecnologies a les necessitats humanes.
Inmaculada Aznar Díaz, professora titular al Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de Granada, va parlar sobre com integrar els diferents recursos, com ara la robòtica, la IA o la realitat augmentada per millorar l’aprenentatge i els processos d’educació, i va destacar que “no s’ha de treballar només la formació, sinó també l’ètica”.
Ana Beatriz, cap de l’oficina a Espanya d’ONU-Habitat (programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans), va parlar de la societat 5.0 com a una societat amb focus “en les tecnologies que puguin ser útils per aconseguir una societat més equitativa, sostenible i habitable”.
Després de la taula rodona es va fer un taller en què es van proposar escenaris problemàtics i solucions a aquests desafiaments ajudant-se de les noves tecnologies. Els participants van parlar del que entenem per societat 5.0 i el que aquesta requereix pel que fa a infraestructura i tecnologia i van debatre de com posar la tecnologia a disposició d’àmbits específics com l’educació o l’habitatge.
L'acte va finalitzar amb un discurs de clausura a càrrec del tinent d’alcaldessa d’Estratègia 2030, Richard Calle, que va traslladar les conclusions que es van extreure de la jornada. “Les ciutats intermèdies són el pont ideal entre món rural i les metròpolis, aquelles ciutats que tenen un impacte més immediat i més retorn, i que compten amb suficients recursos humans per innovar i impulsar iniciatives”, va dir. Va animar als assistents a continuar col·laborant, recordant que “la unió fa la força”, i aplicant els aprenentatges adquirits i liderant amb convicció i coratge. Calle va acomiadar el seu discurs assegurant que “el futur de les ciutats no està escrit, però avui hem escrit una mica d’aquest futur entre tots i totes”.
La Jornada Viladecans 2030 ha format part de l'Octubre Urbà 2025, la iniciativa de Nacions Unides mitjançant la qual es vol implicar governs, persones i comunitats per a un desenvolupament sostenible a les ciutats.