L'Ajuntament de Calafell tem una estratègia de l'Estat per enderrocar el passeig marítim
La concessió del Passeig Marítim va acabar el 2023 i l’Estat encara no ha aprovat la pròrroga demanada
El Passeig Marítim de Calafell, entre l’Estany i Cunit, va acabar la seva concessió el 2023. L’Estat havia aprovat la concessió el 1993, donant el dret a l’Ajuntament d’ocupar el Domini Públic durant 30 anys. Un cop acabat aquest període, l’Ajuntament de Calafell en va demanar la pròrroga i, encara avui, no ha rebut resposta. L’Ajuntament tem una estratègia de l’Estat per a demolir el passeig marítim, ja que la fi de la concessió suposa que l’Ajuntament ha de restablir l’estat original de les platges. És a dir, demolir el passeig a càrrec de l’Ajuntament.
L’Ajuntament de Calafell va construir aquest tram de passeig marítim per fases. El 1997 es va fer el tram entre Cunit i el Port de Segur. El 2001 es va acabar el tram entre el Port i l’Estany. El termini per a iniciar la construcció d’aquest darrer tram expirava el setembre de l’any 2000, fet que va obligar l’Ajuntament a iniciar les obres en ple mes d’agost del mateix any, per a aprofitar el permís estatal.
El 1999, l’Estat havia posat al seu pressupost una partida de 700 milions de pessetes per a enderrocar el Port de Segur que, en aquell moment, estava obsolet. L’Estat va oferir que, a canvi de la demolició del Port, pagaria el nou passeig marítim. Però, l’Ajuntament va aconseguir que l’Estat aprovés la remodelació del Port, després de 5 projectes fallits, i es va fer càrrec del cost de les obres del nou passeig marítim, uns 800 milions de pessetes de l’època.
Més tard, l’any 2006, amb la remodelació del Port de Segur de Calafell, es va fer el tram de passeig que unia els dos trams anteriors i es completava tot el front marítim del municipi.
El 2023 va acabar aquesta concessió de l’Estat i l’Ajuntament de Calafell va demanar la renovació de la concessió, mitjançant una pròrroga de la mateixa. Però, el silenci ha estat la resposta, fins el moment.
La concessió de l’Estat per a fer el Passeig Marítim va ser el 1993, just quan es va completar la regeneració de la platja, feta pel Ministeri d’Obres Públiques (MOPU), amb sorra del fons marí de Vallcarca (Sitges). En aquell moment ja es va manifestar per part dels tècnics que la regeneració feta tindria una vida d’uns 30 anys. I així ha estat! Després d’aquest temps, la situació de la platja és ben diferent.
Si bé és cert que l’aigua no arriba on estava abans del 1993, és a dir al carrer, l’augment dels temporals de mar degut al canvi climàtic, la reducció de l’aportació de sorra i les construccions artificials en el front marítim han provocat un retrocés important de la platja de l’Estany i Mas Mel. No ha estat així en el tram de Segur que viu a refugi del propi Port.
En els darrers anys, l’Ajuntament de Calafell, conjuntament amb l’Estat, ha realitzat constants esforços per a naturalitzar el front marítim, seguint les directrius europees actuals d’actuació en el litoral. Ha aprovat un Pla de Gestió del Litoral, per unanimitat del Ple, on s’aposta per les intervencions de recuperació del paisatge dunar, la desconstrucció d’estructures artificials i l’aportació de sorra. Des de llavors, s’ha aconseguit reduir el retrocés de la platja, guanyar volum de sorra i estabilitzar la platja en alguns punts.
La unió Europea continua apostant per la manera com s’estan fent les coses a Calafell. A través del programa INTERREG, ha concedit un ajut al Consorci format per la Universitat de Perpinyà, l’Agència d’Urbanisme francesa, la Universitat de Girona i el mateix Ajuntament de Calafell, amb l’objectiu de continuar implementant i estudiant aquestes mesures, avaluar-ne els resultats i facilitar que puguin ser extrapolades i aplicades en altres municipis. Aquest programa no és fàcil d’aconseguir.
La Universitat de Girona monitoritza i estudia el front litoral de Calafell i la seva evolució. Des de fa uns anys, amb el projecte europeu IMPETUS, la Universitat fa amidaments de les platges i en treu conclusions. “Dins aquest estudi, es veu com, en la platja entre Cunit i el Port, s’ha guanyat en volum de sorra. Uns anys abans, es va retirar una mena d’espigó improvisat que hi havia i amb la creació d’un nou sistema dunar i una zona humida s’ha aconseguit estabilitzar la sorra de la platja i evitar el seu retrocés. El mateix passa a ponent del Port, bàsicament en el front marítim de Segur de Calafell”, ha explicat el Regidor d’Ecologia Urbana, Aron Marcos.
“Però, la platja de l’Estany i Mas Mel es comporta de manera diferent. No hi ha massa espai per a implantar sistemes dunars i això fa que el retrocés sigui important on no hi són. La decisió de demolir parcialment la Plaça del Mil·lenari ha suposat una millora important en la platja, guanyant amplada i eliminant el risc que suposava la plaça descavalcada pel mar. Des de llavors, aquest punt s’ha estabilitzat”, conclou el regidor.
No obstant, més avall, a la Platja de l’Estany es continua perdent sorra de manera important, després dels temporals de mar. L’Ajuntament de Calafell es va implicar en l’aportació de sorra a la platja, licitant un manteniment anual d’uns 20.000 m3, després d’una reunió a tres bandes entre l’Estat i els ajuntaments del Vendrell i de Calafell. Els dos ajuntaments es van comprometre a moure sorra des del port de Comarruga, anualment, cap a les platges més perjudicades pels temporals.
“La realitat ha estat que l’Ajuntament de Calafell ha fet els deures i ha mogut sorra durant un temps, fins que han arribat els problemes burocràtics amb la Generalitat. La presència del Corriol Camanegre ha estat l’excusa perfecte per a aturar els moviments de sorra cap a la platja de l’Estany, fets en el 2024 per l’Ajuntament de Calafell i en el 2025 per l’Estat. En definitiva, si bé els moviments de sorra no eren una solució definitiva per a les platges de l’Estany i Mas Mel, la seva no execució posa en perill de mort el Passeig Marítim actual”, manifesta l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré.
“Des del 2023 estem buscant solucions definitives amb l’Estat i hem caminat en la mateixa direcció, fent esforços importants. Però, ara, ens sentim abandonats quan l’Estat rebutja fer més aportacions de sorra en les nostres platges”, ha dit l’alcalde. “Sembla que ens volen deixar sense passeig marítim i, a més, que ho paguem nosaltres. Com poden fer això a una població turística tant important com Calafell?”, es pregunta Ramon Ferré. “Si ells no fan les aportacions necessàries, les farem nosaltres. Però, el passeig no perillarà i ens hauran de prorrogar la concessió del 1993”, ha conclòs l’alcalde.