El president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat dels consellers d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, i d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha encapçalat avui l’acte de commemoració del 10è aniversari de la Llei 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificació professionals. En la seva intervenció, el president Salvador Illa ha subratllat que “la formació professional és una opció de primera” i que “juga un paper clau perquè el país segueixi generant prosperitat”.

En la seva intervenció, el cap de l’Executiu ha recordat que va ser una llei aprovada amb un “consens ampli” i ha remarcat el compromís del Govern “en seguir desenvolupant una bona llei pel país”. El president Illa ha defensat que l’oferta de formació professional “ha d’anar lligada a les necessitats de les empreses” i ha insistit en la importància de “tenir persones que tinguin ofici, que estiguin preparades”.

En l’acte també ha intervingut la consellera Niubó, que ha qualificat l’FP com a “eina transformadora” i ha valorat que en els deu mesos des de la constitució del Govern “l’aposta ferma per la Formació Professional es fa notar. I n’estem francament orgullosos. Durant aquests mesos hem fet créixer l’oferta pública de manera històrica, amb 7.530 noves places, especialment en FP bàsica i graus mitjans, i apostant per sectors estratègics, com el ferroviari o el sanitari, claus per al país que volem construir. I també reforçant els serveis d’orientació i transformant els processos de preinscripció i matrícula per solucionar els colls d’ampolla”.

Al seu torn, el conseller Sàmper ha afirmat que “cal pensar i treballar conjuntament per saber generar els professionals formats i adequats a les necessitats laborals del país i fer-ho pensant en el present i també en el futur. La Formació Professional és molt necessària i ens garanteix disposar de perfils que ja són molt valorats i que ho aniran sent més. Aquest no és un pronòstic perquè sí, sinó una realitat que la demografia del país ens posa de manifest”.

L’acte ha comptat amb una taula rodona sobre els reptes i el futur de la Llei 10/2015, amb la participació de Magda Cot, responsable de Formació i Qualificació Professionals de CCOO; Yolanda Funes, secretària de Canvi Climàtic i Transició Justa d’UGT; Manuel Rosillo, president de la Comissió de Formació de Foment del Treball; i Sílvia Miró, directora de l’àrea de Treball de PIMEC.

Propòsits de la llei

La Llei 10/2015 va suposar la resposta institucional a la segmentació i fragmentació del model català de formació professional existent fins la seva promulgació. Segons el perfil de les persones destinatàries, existien dos subsistemes de formació professional, cadascun amb el seu propi marc conceptual i procediments específics. En línia amb el marc europeu, aquesta llei va contribuir a assolir una integració definitiva i efectiva entre la formació professional de l'àmbit educatiu i la formació professional de l'àmbit del treball, evolucionant cap a un model més flexible, centrat en la persona, capaç de garantir la continuïtat formativa al llarg de la vida i sensible a les transformacions del mercat de treball.

En aquest sentit, la llei pretenia millorar l’ocupabilitat mitjançant la millora de les competències professionals i l’adaptació de l’oferta formativa a les necessitats del mercat de treball. Alhora, buscava donar respostes a les necessitats de les empreses tot assolint una relació més estreta entre el teixit empresarial i el sistema de formació professional. També perseguia impulsar la qualificació al llarg de la vida i fomentar la col·laboració institucional.

Model de governança

L’aprovació de la llei va conduir a la creació i constitució de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya (Agència FPCAT), una estructura de governança sense precedents en l’Europa del sud. A més, la llei preveia la creació de la Comissió Rectora del Sistema FPCAT com a òrgan de direcció i planificació estratègica i de l’avaluació de les polítiques del Sistema FPCAT, i que compta amb la participació de les administracions implicades i dels principals agents socials i econòmics.

A partir d’aquest plantejament inicial, la llei va comportar la consolidació d’un model de governança participativa, fonamentat en la implicació activa dels actors clau del Sistema FPCAT.

Altres assoliments

En la dècada que ha transcorregut des que Catalunya compta amb aquesta llei, s’han aprovat diversos documents estratègics i models com el IV Pla General del Sistema FPCAT 2021-2023 (actualment s’està elaborant el V Pla); el Model català de prospecció de necessitats de formació i qualificació professionals; el Model català d’avaluació del sistema; el Model català d’FP dual; el d’FP no presencial o el d’orientació professional.

La Comissió Rectora també ha aprovat acords de gran rellevància estratègica per a la planificació de l’FP i la planificació del mapa de centres, com a resultat del diàleg social. Tanmateix s’ha aprovat el Decret 137/2023, de 25 de juliol, de centres de formació professional integrada (actualment n’hi ha 49 arreu del territori) i s’ha impulsat el Servei d’acreditació de competències professionals.