L'ajut estatal per renovar equipaments d'hostaleria supera en només cinc dies els 15 milions d'euros disponibles
El Ministeri d’Indústria i Turisme confirma que fins al 10 d’agost s’havien presentat 1.886 sol·licituds per valor de 18,43 milions d’euros, un 22,9% més que tot el pressupost de la convocatòria.
La FIHRT alerta que la publicació i obertura de la línia en ple mes d’agost ha deixat molts establiments sense capacitat real de reaccionar en igualtat de condicions.
La resposta del sector al Pla de Xoc per a la renovació d’equipaments en l’hostaleria ha desbordat totes les previsions. Només cinc dies després de l’obertura del termini, l’import de les sol·licituds presentades ja havia superat àmpliament els 15 milions d’euros previstos pel Govern.
Segons les dades oficials publicades pel Ministeri d’Indústria i Turisme, entre l’obertura de la convocatòria, el 5 d’agost, i el 10 d’agost s’havien registrat 1.886 sol·licituds per un import global de 18.432.764,22 euros.
Això significa que, en només cinc dies, les peticions acumulades representaven ja 3,43 milions d’euros més que la dotació disponible, és a dir, aproximadament un 22,9% per sobre del pressupost total.
La dada és especialment significativa perquè les subvencions no es concedeixen mitjançant concurrència competitiva, sinó per ordre de presentació de les sol·licituds completes fins a l’esgotament del pressupost.
Per tant, haver presentat una sol·licitud no significa necessàriament obtenir l’ajut.
Una convocatòria de 15 milions que ha quedat petita
El Real Decreto 638/2026, de 29 de juliol, publicat al BOE el 30 de juliol, estableix una dotació total de 15 milions d’euros per a aquesta línia: un milió amb càrrec al pressupost de 2026 i els 14 milions restants al de 2027. Les subvencions poden situar-se entre 5.000 i 11.000 euros per establiment, exclòs l’IVA, i arribar fins al 100% del cost subvencionable.
L’objectiu és facilitar la substitució de maquinària, electrodomèstics i equipaments de restauració i allotjament per altres de menor consum energètic, així com determinats sistemes de climatització, tendals i para-sols més eficients. Queden exclosos els nous equips que utilitzin combustibles fòssils, inclòs el gas natural.
El mateix Govern va presentar la mesura com un mecanisme de desplegament ràpid destinat a reduir els costos energètics de les empreses hostaleres i reforçar-ne la competitivitat.
La realitat de les xifres demostra que la necessitat existia i era molt superior a la dotació prevista.
Agost: el pitjor moment per a bona part del sector
Des de la FIHRT considerem que, més enllà de valorar positivament l’existència d’un programa específic per renovar els equipaments de l’hostaleria, cal fer una reflexió sobre el calendari escollit per posar-lo en marxa.
El Real Decreto es va publicar al BOE el 30 de juliol i les sol·licituds es van obrir el 5 d’agost a les 10.00 hores. Formalment, el termini s’estén fins al 30 de setembre a les 15.00 hores, però aquesta data final perd bona part del seu sentit quan les ajudes es resolen per rigorós ordre d’entrada fins a esgotar els recursos.
I el 10 d’agost ja s’havia superat el pressupost.
Aquesta situació genera una paradoxa evident: una ajuda destinada precisament a les empreses d’hostaleria s’ha activat en un dels moments de més activitat de l’any per a una part molt important del sector.
Bars, restaurants, hotels, càmpings i altres establiments turístics treballen durant aquests dies a ple rendiment. Per a molts empresaris i autònoms, especialment les microempreses, l’agost no és un mes administratiu: és temporada alta, jornades llargues, màxima ocupació i concentració de bona part de la facturació anual.
Demanar-los que, al mateix temps, analitzin una norma acabada de publicar, decideixin una inversió, seleccionin equipaments, recopilin documentació, obtinguin certificats i pressupostos, acreditin requisits i presentin electrònicament una sol·licitud completa en qüestió de dies no sembla compatible amb l’objectiu d’igualtat d’accés que defensa el mateix Real Decreto.
I els gestors i assessors també fan vacances
Hi ha un segon element que no es pot ignorar. Moltes petites empreses d’hostaleria depenen directament de gestories, assessories, enginyeries, instal·ladors, distribuïdors i altres professionals externs per preparar expedients d’aquest tipus.
I una part d’aquests serveis redueix activitat o fa vacances durant el mes d’agost.
La tramitació, a més, és íntegrament electrònica i exigeix presentar correctament la documentació requerida. El Ministeri recorda expressament que les ajudes s’atorguen atenent l’ordre en què es presenten les sol·licituds completes.
En una convocatòria d’aquestes característiques, per tant, uns dies poden marcar la diferència entre accedir als recursos o quedar en llista de reserva.
El mateix Real Decreto preveu que, una vegada esgotat el pressupost, es puguin continuar presentant sol·licituds per incorporar-les a una llista de reserva provisional, condicionada al fet que posteriorment apareguin romanents per renúncies, revocacions o desistiments.
Massa poc temps entre la publicació i l’obertura
També cal tenir en compte el marge extraordinàriament reduït entre l’aprovació definitiva de la norma i l'obertura de les sol·licituds.
El Consell de Ministres va aprovar el Real Decreto el 28 de juliol, la norma porta data de 29 de juliol, es va publicar al BOE el 30 de juliol i la plataforma va començar a admetre expedients el 5 d’agost.
Això va deixar només uns pocs dies perquè empreses, organitzacions sectorials, assessories i proveïdors poguessin analitzar el text definitiu i adaptar-se als requisits exactes que finalment van quedar recollits al BOE.
És especialment rellevant perquè, fins que no es publica la norma definitiva, no es poden donar per tancades les condicions de l’ajut. Les informacions i esborranys previs permeten avançar feina, però l’expedient s’ha d’ajustar al text definitivament publicat, i qualsevol modificació introduïda en aquesta fase obliga empreses i gestors a revisar documentació, pressupostos i actuacions previstes.
En una convocatòria en què l’ordre d’arribada és determinant, aquesta manca de marge té conseqüències.
18,4 milions sol·licitats davant de només 15 milions disponibles
La situació a 10 d’agost és prou explícita:
1.886 expedients, 18.432.764,22 euros sol·licitats i només 15 milions d’euros de pressupost.
I aquestes dades corresponen únicament als cinc primers dies de la convocatòria.
El Ministeri encara manté formalment la línia “en termini”, però el mateix Real Decreto estableix que es considerarà esgotat el pressupost quan es dicti la resolució de concessió corresponent a l’última sol·licitud completa que consumeixi l’import disponible. A partir d’aquell moment, les noves peticions quedaran condicionades a possibles romanents.
Per això és important diferenciar entre import sol·licitat i import efectivament concedit: superar els 15 milions en peticions no significa jurídicament que el crèdit ja estigui formalment esgotat, perquè alguns expedients poden ser incomplets, desistits o denegats. Però sí que significa que la demanda ja supera clarament la capacitat econòmica inicial del programa.
La FIHRT reclama que s’ampliï la dotació
Les dades haurien de servir al Govern per valorar una ampliació dels recursos disponibles.
Si un programa dotat amb 15 milions d’euros supera els 18,4 milions en sol·licituds en només cinc dies, difícilment es pot considerar que la dotació inicial sigui suficient per donar resposta a les necessitats de renovació i eficiència energètica d’un sector format majoritàriament per autònoms, microempreses i pimes.
Precisament, el mateix Real Decreto reconeix l’elevat pes dels costos energètics en els establiments hostalers i justifica la intervenció pública per la necessitat de reduir aquests costos i mantenir la competitivitat de les empreses.
Des de la FIHRT considerem, per tant, que l’èxit de demanda de la convocatòria no hauria d’acabar convertint-se en la seva principal limitació.
Caldria estudiar una ampliació pressupostària que permetés atendre el màxim nombre possible d’expedients que compleixin els requisits i, de cara a futures convocatòries, establir calendaris que tinguin en compte la realitat operativa del sector al qual van dirigides.
Una política d’ajuts pot ser adequada en els seus objectius i, alhora, millorable en el seu disseny i execució. En aquest cas, les dades oficials ofereixen una conclusió difícil de discutir: el sector vol invertir en equipaments més eficients, però els 15 milions previstos han quedat petits pràcticament des del primer moment.
I a Catalunya, per què no hi ha hagut una línia específica per a la restauració?
L’allau de sol·licituds que ha rebut la convocatòria estatal obre també una reflexió que, des de la FIHRT, considerem necessària traslladar a Catalunya: si existeix una demanda tan elevada per renovar cuines, equips de fred, climatització, rentat, extracció i altres equipaments essencials dels establiments d’hostaleria, per què la Generalitat no ha impulsat fins ara una línia equivalent específicament adreçada a la restauració?
La pregunta és especialment pertinent si observem les polítiques desenvolupades els darrers anys en matèria turística. La Generalitat ha gestionat, amb fons europeus Next Generation, convocatòries importants destinades a millorar l’eficiència energètica i la sostenibilitat dels establiments turístics. Entre aquestes hi ha els ajuts per millorar l’estalvi energètic d’instal·lacions i equips i per a projectes d’economia circular, però els beneficiaris són els establiments que presten serveis d’allotjament turístic. Hotels, hostals, pensions, càmpings, apartaments turístics i establiments de turisme rural han pogut accedir a programes específics d’aquesta naturalesa.
La mateixa Generalitat manté, a més, una línia de préstecs per finançar projectes de millora i modernització d’establiments d’allotjament turístic de Catalunya, amb termini obert fins al 31 de desembre de 2026.
I no és l’únic exemple. També s’han articulat ajuts específics per a projectes destinats a reduir el consum d’aigua en establiments d’allotjament turístic.
Tot això respon a objectius que compartim: reducció del consum energètic, sostenibilitat, competitivitat, modernització empresarial i adaptació al canvi climàtic. La qüestió és una altra: per què aquests mateixos objectius no han generat una política d’inversió equivalent per als restaurants, bars i cafeteries?
Un restaurant és, precisament, una activitat intensiva en consum energètic. Cambres frigorífiques, congeladors, forns, fogons, rentavaixelles, extracció, climatització, producció d’aigua calenta o conservació dels aliments funcionen moltes hores al dia. Substituir equipaments antics per tecnologia més eficient té un efecte directe sobre el consum, els costos empresarials i les emissions.
La rapidesa amb què s’han superat els 15 milions d’euros de la convocatòria estatal demostra que aquesta necessitat d’inversió existeix.
Tornem al debat Turisme-Comerç: on encaixa la restauració?
I aquí reapareix una qüestió que la FIHRT considera que Catalunya hauria d’abordar definitivament: on encaixa institucionalment la restauració?
La restauració forma part indiscutible de la cadena de valor turística i constitueix un dels principals elements de l’experiència del visitant. Catalunya es promociona com a destinació gastronòmica, posa en valor la cuina catalana, els seus productes, els restaurants, els cuiners, els mercats, l’enoturisme i les experiències gastronòmiques. La gastronomia és, de fet, un dels grans arguments de posicionament turístic del país.
Però quan passem de la promoció a les polítiques empresarials i als ajuts, la restauració no sempre rep el mateix tractament que els allotjaments.
Aquesta situació genera una frontera difícil d’explicar: la restauració és Turisme quan promocionem Catalunya com a destinació gastronòmica, però és Comerç quan cal definir determinades polítiques de suport empresarial?
No es tracta d’obrir una discussió purament administrativa sobre quin departament o direcció general ha d’assumir cada competència. El que preocupa les empreses són les conseqüències pràctiques d’aquesta fragmentació: qui planifica les polítiques específiques per al sector, qui detecta les seves necessitats d’inversió i qui garanteix que restaurants, bars i cafeteries no quedin fora de les grans convocatòries de modernització turística?
La mateixa informació institucional de Canal Empresa continua agrupant sota el concepte de sector turístic els establiments turístics, la restauració i els professionals del sector. Per tant, resulta encara més necessari que aquesta consideració transversal es tradueixi també en les polítiques públiques i en l'accés als instruments de suport empresarial.
Des de la FIHRT considerem que Catalunya necessita una política específica de modernització de la restauració, coordinada entre Turisme i Comerç si cal, però amb pressupost, objectius i instruments propis.
La qüestió no hauria de ser decidir si la restauració “pertany” a Turisme o a Comerç. Pertany als dos àmbits i, sobretot, és un sector econòmic amb necessitats pròpies.
Si volem una restauració més sostenible, competitiva i eficient, capaç de continuar essent una de les cartes de presentació de Catalunya, cal passar de posar en valor la gastronomia en els discursos i les campanyes de promoció a invertir també en les empreses que cada dia la fan possible.
Informació oficial
Estat actual de les sol·licituds – Ministeri d’Indústria i Turisme
Informació general de l’ajut per a la renovació d’equipaments d’hostaleria