Actualitat

• 21 Agosto 2026

Les dades de la Coyuntura Turística Hotelera de juliol de 2026 confirmen la fortalesa de Catalunya com una de les principals destinacions turístiques de l’Estat, però també apunten a un canvi que cal seguir de prop: arriben més viatgers, però aquests no generen més pernoctacions.

A Catalunya, els establiments hotelers van allotjar al juliol 2,697 milions de viatgers, un 2,5% més que el juliol de 2025, mentre que les pernoctacions es van situar en 8,155 milions, un 0,3% menys. Com a conseqüència, l’estada mitjana passa aproximadament de 3,11 a 3,02 dies, una reducció de prop del 2,7%. Càlculs propis sobre les sèries revisades de l’INE, que precisament ha actualitzat aquest 21 d’agost les dades corresponents al juliol de 2025.

Indicador. Catalunya, juliol 2026	Resultat	Variació / referència
Viatgers hotelers	2.697.163	+2,5% interanual
Pernoctacions	8.154.662	-0,3%
Estada mitjana	3,02 dies	aprox. -2,7%
Ocupació per places	74,3%	Espanya: 71,1%
Ocupació per habitacions	81,3%	Espanya: 76,2%
ADR	149,47 €	+6,1%
RevPAR	122,39 €	+7,9%
Preus hotelers	—	+4,7%

Una demanda molt internacionalitzada

La resistència de Catalunya s’explica especialment pel mercat internacional. De les 8,15 milions de pernoctacions, 6,05 milions corresponen a residents a l’estranger, és a dir, aproximadament el 74% del total.

Les pernoctacions internacionals creixen un 0,3%, mentre que les dels residents a Espanya retrocedeixen aproximadament un 2,0%. En el conjunt estatal, Catalunya és la segona destinació tant del mercat resident, amb el 14,2% de totes les pernoctacions hoteleres espanyoles, com del mercat internacional, amb el 20,2%, només per darrere d’Andalusia i les Illes Balears, respectivament.

És una dada important perquè confirma que Catalunya continua tenint capacitat d’atracció internacional, però al mateix temps evidencia una certa feblesa del mercat interior.

Ocupació i rendibilitat: Catalunya rendeix millor que la mitjana

La lectura més positiva apareix quan passem del volum a l’explotació hotelera.

El grau d’ocupació per places a Catalunya arriba al 74,3%, més de tres punts per sobre del 71,1% estatal, i l’ocupació per habitacions se situa en el 81,3%, davant d'aproximadament el 76,2% estatal.

A més, tot i que l’ADR català, de 149,47 euros, continua per sota dels 156,9 euros de mitjana espanyola, el RevPAR català arriba als 122,39 euros, per damunt dels 119,3 euros estatals.

I encara és més significativa la seva evolució: el RevPAR augmenta a Catalunya un 7,9%, davant del 6,6% estatal.

Per tant, Catalunya compensa una tarifa mitjana inferior amb una utilització més intensa de la seva capacitat hotelera. Això permet generar més ingressos per habitació disponible sense haver de basar tota la millora de rendibilitat en increments de preus.

De fet, els preus hotelers pugen a Catalunya un 4,7%, per sota del 5,9% estatal. És una dada interessant en un moment en què sovint el debat públic vincula automàticament millora dels ingressos turístics i encariment dels preus: les dades catalanes indiquen que una part important de la millora deriva de l’ocupació i de la gestió de la capacitat, no només del preu.

Quina lectura en fem des del territori FIHRT?

Aquí cal fer una precisió metodològica important. L’INE no disposa d’un agregat estadístic “territori FIHRT”, i les zones turístiques de l’EOH no coincideixen exactament amb els límits territorials de la Federació. Per tant, hem d’utilitzar les zones estadístiques que millor s’hi aproximen.

Costa Barcelona: molt alta intensitat turística

La nova zona estadística Costa Barcelona 2026 registra al juliol:

510.901 viatgers hotelers, 1.582.399 pernoctacions i una estada mitjana de 3,10 dies.

El seu grau d’internacionalització és molt elevat: 1,234 milions de pernoctacions, el 78%, són de residents a l’estranger.

L'ocupació arriba al 78,9% de les places i al 85,8% de les habitacions, amb una oferta estimada de 61.444 places hoteleres i 8.676 treballadors.

És una fotografia de molt alta intensitat turística, superior fins i tot al conjunt català en ocupació, i especialment dependent de la demanda internacional.

Cal advertir, però, que la creació de la nova delimitació “Costa Barcelona 2026” impedeix establir encara una comparació interanual homogènia amb juliol de 2025.

Barcelona: més visitants i més estrangers, però estades més curtes

Barcelona ciutat registra 943.065 viatgers i 2,259 milions de pernoctacions. Respecte de juliol de 2025, els viatgers creixen un 2,5% i les pernoctacions un 0,8%.

El creixement és, però, clarament internacional. Les pernoctacions estrangeres superen els 2,02 milions i representen prop del 90% del total, mentre que les del mercat resident disminueixen amb força.

Paral·lelament, l'estada mitjana baixa de 2,44 a 2,39 dies.

L’ocupació per places puja fins al 76,1%, davant del 74,7% de juliol de 2025, i l’ocupació per habitacions arriba al 86,0%.

Barcelona continua, per tant, extraordinàriament sòlida, però també exemplifica el fenomen que observem en el conjunt català: creixen més ràpidament els viatgers que les nits que generen.

Terres de l’Ebre: una evolució especialment positiva

Les dades de Terres de l’Ebre mereixen una lectura diferenciada perquè, en aquest cas, l’INE sí que ofereix una zona turística específica.

Al juliol de 2026 s'hi registren:

Terres de l’Ebre	Juliol 2026	Variació interanual
Viatgers	40.828	+14,6%
Pernoctacions	125.530	+4,4%
Estada mitjana	3,07 dies	-8,8% aprox.
Establiments oberts estimats	75	70 el 2025
Places hoteleres	5.636	+5,1%
Ocupació per places	63,0%	63,6% el 2025
Ocupació per habitacions	66,1%	66,3% el 2025
Personal ocupat	789	793 el 2025

 

El balanç és, per tant, clarament positiu en termes de demanda. El nombre de viatgers creix gairebé un 15% i les pernoctacions més d'un 4%.

Però apareix novament el fenomen de la reducció de l’estada mitjana: passa de 3,37 dies el juliol de 2025 a 3,07 dies aquest juliol.

També és important interpretar correctament l'ocupació. Que l'ocupació per places baixi lleugerament, del 63,6% al 63,0%, no significa que hagi caigut la demanda. Les pernoctacions augmenten, però al mateix temps l’INE estima un increment d'aproximadament el 5,1% de les places hoteleres disponibles.

És a dir, creixen simultàniament demanda i oferta, i la nova capacitat absorbeix part d'aquest increment.

Hi ha una altra diferència estructural respecte de Barcelona i Costa Barcelona: a Terres de l’Ebre el 71% de les pernoctacions són de residents a Espanya. L'Ebre manté, per tant, una base de demanda eminentment domèstica, precisament el mercat que presenta una evolució més feble en el conjunt de Catalunya.

Que malgrat això el territori incrementi les pernoctacions un 4,4% és una dada especialment significativa.

Catalunya Central i Penedès: una limitació estadística que també cal assenyalar

En la taula territorial publicada per l’INE, la zona Catalunya Central no disposa de dades disseminades per al juliol de 2026, mentre que el Penedès no apareix com una zona hotelera específica que permeti aïllar-ne els resultats.

Això impedeix construir amb rigor un únic indicador d'ocupació hotelera per a tot el territori FIHRT.

I aquesta limitació no és menor. Per a una política turística que aspira a treballar sobre la desconcentració, la desestacionalització i l’equilibri territorial, disposar de dades suficientment granulars fora de les grans destinacions turístiques és imprescindible.

Valoració

Les dades de juliol no permeten parlar d'una caiguda de l'activitat turística a Catalunya. Al contrari: l'ocupació és alta, el sector hoteler manté una elevada rendibilitat i la demanda internacional continua responent.

Però sí que apareix un senyal que convé prendre seriosament: més turistes ja no equival necessàriament a més nits.

Catalunya rep un 2,5% més de viatgers hotelers i, en canvi, registra un 0,3% menys de pernoctacions. Aquest canvi obliga a evolucionar també els indicadors amb què mesurem l’èxit turístic.

Per al sector de l'hostaleria, la restauració i el turisme, l'objectiu no pot ser exclusivament incrementar el nombre d'arribades. Cada reducció de l'estada representa menys oportunitats de consum en restaurants, comerç, activitats, cultura, enoturisme, turisme actiu o producte local.

Per això, cada vegada són més rellevants conceptes com l'estada mitjana, la despesa per visitant, la despesa diària, la distribució territorial de la despesa i la capacitat de generar activitat econòmica al voltant de cada pernoctació.

Especialment als territoris FIHRT, la resposta passa per reforçar la connexió entre allotjament, gastronomia, producte local, experiències, patrimoni, natura, comerç i esdeveniments, de manera que el visitant tingui més motius no només per venir, sinó per quedar-s'hi.

I les Terres de l’Ebre ofereixen aquest juliol una dada esperançadora: +14,6% de viatgers i +4,4% de pernoctacions, abans fins i tot que les estadístiques puguin recollir l'impacte extraordinari que l'eclipsi del 12 d'agost hagi tingut sobre el territori.

En definitiva, Catalunya continua forta, però el repte ja no és simplement créixer en volum. És créixer en valor. I, sobretot, aconseguir que aquest valor es distribueixi millor pel territori i arribi al conjunt del teixit empresarial turístic.

Font: INE, Encuesta de Ocupación Hotelera, Índice de Precios Hoteleros i Indicadores de Rentabilidad del Sector Hotelero. Juliol 2026. Dades provisionals publicades el 21 d'agost de 2026. Variacions territorials calculades sobre les sèries actualitzades de l'INE.