Actualitat

 

Barcelona, 14 de novembre del 2025. Pimec constata que l’IPC d’octubre augmenta una dècima, fins al 3,1%, i continua amb la tendència alcista iniciada el mes de maig. Això ha comportat que el registre es distanciï més de l’objectiu d’inflació a llarg termini fixat pel BCE (2,0%) i se situï per sobre del registrat al conjunt de la Unió Monetària (2,1%). Aquesta situació ha estat, bàsicament, resultat dels augments dels preus relacionats amb l’habitatge, dels productes energètics, de l’hoteleria i restauració i de les begudes alcohòliques i el tabac. Per la seva banda, la inflació subjacent, que exclou components més volàtils com l’energia i els aliments frescos, augmenta fins al 2,5%, per sota de l’índex general però per sobre de l’objectiu d’inflació a llarg termini.

 

La causa principal del repunt observat es troba en la dinàmica dels components més volàtils. La inflació dels components no subjacents (energia i aliments no elaborats) va tornar a accelerar-se per sisè mes consecutiu, fins al 6,3% interanual (enfront del 6,1% de setembre). L’electricitat és, sens dubte, el factor determinant dins d’aquest segment. El preu de la tarifa regulada (PVPC) va augmentar un destacat 8,0% en termes intermensuals a l’octubre, una variació molt superior a l’1,6% registrat el mateix mes de l’any anterior. Per contra, es van moderar els preus dels carburants, amb la gasolina registrant un descens del 0,7% intermensual, compensant només de manera parcial el fort increment elèctric.

 

La persistència d’una inflació domèstica a Espanya significativament superior a la dels principals països europeus (3,2% i 2,1%, respectivament) genera preocupació sobre la competitivitat externa de l’economia. Si els preus interns creixen de manera sostinguda a un ritme superior al d’Alemanya o França (amb taxes del 2,3% i del 0,9% a l’octubre, respectivament), es produeix una pèrdua de competitivitat real. Aquesta situació implica que, per corregir el desequilibri, Catalunya i Espanya necessiten incrementar la productivitat de la seva economia o, en cas contrari, podria requerir en el futur un creixement nominal de salaris i preus més moderat, un escenari que podria afectar el creixement econòmic real previst per al 2026 i el 2027.

 

Les previsions dels principals centres d’anàlisi econòmica apunten a un descens de l’IPC general a Espanya i el situen a final d’any a l’entorn del 2,6%. Per la seva banda, i de cara als propers trimestres, les previsions del BCE i dels principals analistes apunten a una inflació de la zona euro que es mantindria per sobre del 2% el 2025, però convergint gradualment cap a l’objectiu el 2026–2027, sempre que es confirmi una moderació significativa del creixement salarial i es consolidi l’estabilització energètica.

 

A partir de l’IPC d’octubre, Pimec destaca que:

 

L’IPC estatal augmenta una dècima en relació amb el setembre, repunta fins al 3,1% i se situa un punt i una dècima per sobre de l’objectiu d’inflació a llarg termini (2,0%).

 

Aquest comportament dels preus és conseqüència de l’augment dels preus relacionats amb l’habitatge (7,5%), sobretot a partir de l’increment en calefacció, enllumenat i distribució d’aigua (12,1%), de l’hoteleria i restauració (4,4%) i de les begudes alcohòliques i el tabac (4,1%). D’altra banda, pràcticament no varien els preus del vestit i calçat (0,5%), del lleure i la cultura (0,1%) i del parament de la llar (0,9%).

 

La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, augmenta una dècima i se situa en el 2,5%, per sota del registre de l’índex general però per sobre de l’objectiu d’inflació.

 

En relació amb el mes anterior (intermensual), els preus augmenten set dècimes a Espanya i quatre dècimes a Catalunya.

 

En termes de variació interanual, l’increment a Catalunya continua per sota del d’Espanya (2,6% i 3,1%, respectivament). La inflació subjacent se situa a Catalunya quatre dècimes per sota de la que registra Espanya (2,1% i 2,5%, respectivament).

 

Per grups, a Catalunya destaca l’augment de preus de l’habitatge (5,5%), de les begudes alcohòliques i el tabac (4,1%), de l’ensenyament (3,6%) i de l’hoteleria i restauració (3,5%). D’altra banda, pràcticament no varien els preus del lleure i la cultura (0,9%).

 

Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació amb el mes anterior, es redueix d’una dècima (del 2,2% al 2,1%) i a Espanya n’augmenta dues (del 3,0% al 3,2%). Aquesta evolució incrementa el diferencial fins a un punt i una dècima, la qual cosa comporta una incidència negativa en la competitivitat d’Espanya en relació amb la unió Monetària, a partir dels preus.