Actualitat

Els darrers anys l’agricultura regenerativa s'està consolidant com un model agroalimentari amb base científica capaç de mantenir un equilibri entre la natura, les necessitats del sector agrícola i l’adaptació al canvi climàtic. En aquest sentit, els resultats finals del projecte RegeneraCat aporten noves evidències dels beneficis d’aquest model enfront del convencional. Entre les troballes més destacades, l’equip ha comprovat que els aliments que es produeixen mitjançant tècniques regeneratives són més saludables. A més, les dades també revelen que el sòl regeneratiu emmagatzema més carboni en comparació amb el convencional, en alguns casos fins a un 35% més, és capaç d’absorbir més aigua i acull més biodiversitat.

La iniciativa, liderada pel CREAF, gestionada per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), i finançada a través del Fons Climàtic del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, ha comptat amb la participació de quatre finques catalanes -una a cada província- que fa diversos anys que apliquen el model regeneratiu en parcel·les d’horta (Verdcamp Fruits), vinya (Família Torres), fruiters (Pomona Fruits) i vaques de pastura (Planeses). A les finques s’han recollit mostres i dades durant dos anys per comparar parcel·les regeneratives convencionals.

“En conjunt, els resultats són molt esperançadors i avalen a nivell científic els beneficis de l’agricultura regenerativa, tant a nivell de medi ambient com per la salut de les persones”, destaca Javi Retana, investigador del CREAF i coordinador del projecte RegeneraCat.

Aliments més saludables

En concret, l’anàlisi nutricional s’ha fet sobre cinc aliments de tres de les finques participants: carbasses i carbassons de Verdcamp Fruits, peres de Pomona Fruits, i llet i iougurt de Planeses. “Hi ha pocs treballs que, com aquest, hagin avaluat la densitat nutricional dels aliments obtinguts amb tècniques regeneratives”, indica Dolores Raigón, investigadora de la Universitat Politècnica de València.

En el cas de les carbasses regeneratives s’ha trobat que tenen un contingut més elevat de minerals; això implica una major aportació de nutrients essencials per al correcte funcionament del cos. També tenen més substàncies antioxidants que les convencionals, “fet que ajuda a reduir l’estrès oxidatiu cel·lular i afavoreix una major protecció davant de malalties”, destaca Raigón.Per la seva banda, els carbassons de producció regenerativa contenen més sòlids solubles, cendres -contingut de minerals- i proteïnes, la qual cosa en general es tradueix en una major densitat nutricional.

Quant a les peres de Pomona Fruits, destaquen pel seu equilibri en la concentració d’àcids i sucres totals, “fent-les més equilibrades en el gust, ni molt dolces ni molt àcides”. A més, tenen el doble de capacitat antioxidant i un contingut superior d’hidrats de carboni, “sent, per tant, més energètiques”, explica Raigón.

La llet procedent de vaques de la finca regenerativa de Planeses, per la seva banda, presenta un índex aterogènic clarament més baix. “Això vol dir que hi ha menys àcids grassos associats a la formació de plaques a les artèries”, afegeix la investigadora. En el cas del iogurt regeneratiu, els resultats són encara més positius, ja que presenta índexs aterogènics i trombogènics -que mesuren la tendència dels greixos a afavorir la formació de coàguls a la sang- més baixos. “En general, això s’associa a un perfil lipídic més saludable, amb un menor risc cardiovascular i de formació de trombes”.

Un sòl sa

Pel que fa a l’anàlisi de sòl, les diferències més significatives s’han observat a les finques de Verdcamp Fruits i Pomona Fruits. En particular, s’ha detectat que la concentració de carboni al sòl és almenys un 35% més alta als terrenys regeneratius en comparació amb les parcel·les convencionals. En el cas de la finca de Família Torres, s’hi aprecia una evolució positiva, tot i que en conreus de secà i llenyosos, com la vinya, els canvis són més lents.

Respecte a la capacitat de retenció d’aigua, han detectat que és almenys un 9% més alta a les parcel·les regeneratives. “Aquest augment suposa que poden absorbir més aigua en cas d’inundació i tenir més reserves en cas de sequera”, puntualitzaSara Marañón, investigadora del CREAF. L’estudi també mostra que el model regeneratiu manté millor el microclima del sòl, “això és molt positiu perquè, per exemple, esmorteeix la temperatura quan fa calor i es manté millor la humitat. De fet, hem vist que a l’estiu es poden reduir fins a 3,6 graus les temperatures màximes del sòl”, afegeix.

A més, també s’ha observat una major diversitat de bacteris, fongs i microartròpodes al sòl, i diverses de les espècies detectades són bioindicadores d’una millor qualitat de l’ecosistema. “Per exemple, apareixen espècies reconegudes com a biopesticides comercials, com Metarhizium sp., que poden actuar com a control natural de plagues”, explica Xavier Domene, investigador del CREAF.

Més flors disponibles per a pol·linitzadors

Durant aquest projecte també s’ha analitzat la riquesa de flors i d’insectes com abelles, papallones i sírfids. Entre els resultats, s’ha observat que als camps regeneratius de totes quatre finques hi ha més varietat de flors especialment als marges, “això és positiu perquè, com més flors hi hagi, més probabilitats tindrem que els insectes visitin els cultius i millorin la producció i la qualitat”, explica Iraima Verkaik, tècnica del CREAF.

L’equip també ha observat que els fruits dels raves exposats -que es fa servir com a planta indicadora- als camps regeneratius contenen un 10% més de llavors. Aquest fet és rellevant perquè un major nombre de llavors sol indicar una pol·linització més completa, la qual es tradueix en fruits més ben formats.

Un model rendible

El projecte també ha analitzat els costosi la produccióde diferents aliments a les quatre finques: peres a la finca Pomona Fruits, verdures a Verdcamp fruits, raïm a Família Torres i llet a Planeses. Els resultats finals constaten els que ja van obtenir durant el primer any: un cop es recupera la salut del sòl a una finca regenerativa, aquest model pot produir la mateixa quantitat d'aliments que el convencional i fer-ho amb un cost similar o més baix.

El projecte l’ha finançat el Fons Climàtic del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que es nodreix amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l'impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. La directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, ha volgut posar en relleu que “projectes com RegeneraCat demostren que la lluita contra el canvi climàtic és també una oportunitat per transformar el nostre model productiu i fer-lo més resilient, saludable i competitiu i que el Fons Climàtic és una eina clau per fer possible aquesta transició, ja que permet reinvertir els recursos provinents de la fiscalitat ambiental en iniciatives amb base científica que aporten beneficis tangibles al territori, al sector agrari i al conjunt de la ciutadania”.