Actualitat

• 14 Noviembre 2025

En un context en el qual la despoblació i la pèrdua del patrimoni rural plantegen grans reptes per al ­territori, és imprescindible mirar cap al món rural des d’una nova òptica: com a motor de vida, comunitat, sostenibilitat i identitat. Les notícies de les últimes setmanes ho mostren clarament.

El passat 14 de novembre de 2025 la Masos Vius. 1a Jornada d’Intercanvi sobre la Revitalització del Patrimoni Rural, organitzada per la Fundació Mas i Terra i el Campus de Patrimoni Cultural i Natural de la Universitat de Girona, va reunir administració, agents patrimonials, tècnics i diverses entitats en un espai de debat per repensar les masies i el món rural.

Simultàniament, des del govern es recordava que “els pobles i les masies són llocs de trobada, de cooperació i de memòria col·lectiva”, paraules de la consellera Sílvia Paneque i Sureda en el marc d’aquest debat. 

1. Per què el món rural importa (i molt)

El món rural, les masies, els pobles menuts i l’entorn agrari —més enllà de ser escenaris paisatgístics— constitueixen elements fonamentals en diversos àmbits:

• Identitat i memòria col·lectiva: Tal com assenyala la consellera Paneque, la recuperació del món rural està íntimament lligada al patrimoni intangible del país, “una part del sentit de la nostra identitat”.  Les masies, els pobles menuts, el mosaic territorial representen memòries de vida rural que cal conservar.

• Sostenibilitat i repoblament: En la jornada Masos Vius es va posar sobre la taula que molts masos han quedat abandonats a causa de l’èxode rural, i que es requereix no només rehabilitar-los sinó convertir-los en espais productius, comunitaris i adaptats al segle XXI. 

• Cooperació i vida comunitària: “Pobles i masies són llocs de trobada, de cooperació i de memòria col·lectiva”, va afirmar la consellera. És a dir: més enllà de ser habitatge o productiu, el món rural pot esdevenir espai de comunitat, de vincles socials, de cooperació entre generacions i agents.

• Territori descongestionat i qualitat de vida: Recuperar, donar vida als pobles i masies significa també repensar serveis, connectivitat, habitatge digne, convivència i una altra manera d’habitar el món.

No es tracta només de «salvar» el món rural, sinó de transformar-lo perquè sigui viable, vibrant i capaç de respondre als grans reptes del present —des de la despoblació fins a la crisi ambiental.

2. Quins reptes es plantegen?

Durant la jornada Masos Vius  es van destacar diversos obstacles i línies de treball:

• Normatiu i administratiu: La rehabilitació de masies sovint xoca amb obstacles legals, urbanístics, de titularitat o de gestió. En Masos Vius es va veure la necessitat d’identificar aquests obstacles i proposar solucions. 

• Viabilitat econòmica i model de gestió: Fer que una masia o un poble menut sigui sostenible requereix un model que combini la preservació històrica amb la innovació social, productiva i ambiental. La jornada va apuntar cap a “models viables de gestió i ocupació”. 

• Connectivitat i serveis: Tal com va remarcar la consellera, “recuperar un poble és reintroduir la vida, treball, serveis, educació i connectivitat”. Sense aquests pilars, qualsevol iniciativa queda coixa.

• Cooperació entre actors i conscienciació: És necessari un espai de trobada entre propietaris, agents públics i privats, tècnics, comunitats locals —tal com es va articular a la jornada. 

• Adaptació al segle XXI: Això inclou el repte ambiental, la transició energètica, l’ús de les masies com a espais de nova activitat productiva o comunitària, i la redefinició de l’habitatge rural. 

3. Línies d’acció i bones pràctiques

Donat el context, apareixen diverses línies que poden convertir-se en poles d’acció concreta:

• Elaboració de decàlegs de bones pràctiques: En la jornada Masos Vius es va proposar la redacció d’un decàleg que reculli pautes per a la rehabilitació i ús del patrimoni rural. 

• Foment de models híbrids comunitat-activitat productiva: L’habitatge rural, la masoveria moderna, la gestió comunitària, la rehabilitació sostenible són elements que poden convergir en una nova vida de la masia. 

• Millora de serveis, connectivitat i infraestructures: Garantir banda ampla, transport, educació, sanitat i altres serveis és clau perquè el poble o la masia deixin de ser espais aïllats.

• Impuls de la cooperació i participació local: Crear xarxes entre agents del món rural i implantar processos en què la comunitat local participi de les decisions.

• Preservació del patrimoni com a actiu: No sols conservar per nostàlgia, sinó reconvertir el patrimoni rural en generador de valor —cultural, social, econòmic— i fer-lo rellevant per a les noves generacions. Tal com diu la nota: la recuperació «té a veure amb el patrimoni del nostre país». 

4. El que significa per al sector turístic, gastronòmic i d’hostaleria

En l’àmbit del turisme, restauració, hostaleria, aquesta revitalització del món rural obre oportunitats i exigeix adaptacions:

• Valor afegit de l’experiència rural autèntica: El turisme busca cada vegada més experiències que connectin amb el territori, la memòria, la gastronomia local i la vida rural. Recuperar masies i pobles actius ofereix aquest marc.

• Gastronomia i producte local: En entorns rurals es pot potenciar el producte de proximitat, l’enoturisme, els itineraris gastronòmics que associen patrimoni, natura i cuina. Això contribueix tant a diversificar l’oferta com a allargar temporada.

• Hostaleria integrada en el territori: No sols establir un restaurant o un allotjament, sinó integrar-se en la comunitat, en la proposta de valor del món rural, col·laborar amb productors locals i participar en xarxes territorials.

• Repoblament i fixació de talent: El repte de fixar persones joves, professionals i qualificats al món rural —un element que també t’interessa per al sector de l’hostaleria— té, en la dinàmica rural revitalitzada, un escenari favorable.

• Sostenibilitat i innovació: L’ús d’energies renovables, la mobilitat suau, la construcció sostenible en la rehabilitació de masies són elements que aporten valor i responen a les noves demandes turístiques.

5. Conclusió: teixir futur al món rural

El món rural no és només «una zona» o «una categoria» sinó un espai viu de possibilitats: de comunitat, de memòria, de desenvolupament sostenible i d’experiència. Les masies i els pobles-llar, quan s’activen, es converteixen en epicentres on es reenquadren els reptes del segle XXI: repoblament, patrimonialització, economia local, turisme de qualitat, sostenibilitat i col·laboració.

Com va afirmar la consellera Paneque: “recuperar un poble és reintroduir la vida, treball, serveis, educació i connectivitat”. Aquesta frase, tot i semblar senzilla, resumeix un gran propòsit: que el món rural torni a ser part essencial del nostre present i futur, i no sols del passat.

Així doncs  apostar per la ruralitat activa és també apostar per una oferta diferenciada, autèntica i resilient. Construir-hi —col·laborant amb comunitats locals, productors rurals, administracions i entitats— és teixir xarxes que deixen marca.