El Consell d'Estat posa en qüestió el nou registre horari de Yolanda Díaz
El projecte del Ministeri de Treball per reforçar el control de la jornada laboral ha rebut un revés de pes. El Consell d’Estat ha emès un dictamen molt crític sobre el nou reglament del registre horari i conclou que, tal com està redactat, no s’hauria d’aprovar. El toc d’atenció és rellevant perquè afecta una de les iniciatives amb què l’equip de Yolanda Díaz volia blindar el control de les hores extres no pagades i donar més capacitat de supervisió a la Inspecció de Treball.
La iniciativa arribava en un context polític delicat. Després del bloqueig parlamentari de la reducció de jornada, Treball havia situat el reforç del registre horari com una via per salvar almenys una part de la reforma laboral pendent. El registre de jornada ja és obligatori a Espanya des del 2019, però el nou projecte pretenia anar més enllà: imposar sistemes digitals, definir requisits d’objectivitat, fiabilitat i accessibilitat, i ampliar les possibilitats de consulta per part de treballadors, representants i Inspecció.
Segons l’esborrany sotmès a informació pública, totes les empreses haurien de garantir el registre diari de la jornada per mitjans digitals. El text fixava un contingut mínim del registre, regulava els drets d’accés i consulta i establia que el reial decret entraria en vigor vint dies després de publicar-se al BOE. En paral·lel, el projecte sostenia que la norma desenvolupava l’Estatut dels Treballadors, que ja obliga a registrar l’hora concreta d’inici i final de la jornada i a conservar aquests registres durant quatre anys.
El nucli de la crítica del Consell d’Estat no és tant l’objectiu com la via escollida. L’òrgan consultiu avala la finalitat de combatre els abusos en el temps de treball, però considera que el projecte no es limita a desenvolupar la llei vigent, sinó que introdueix noves obligacions i càrregues que desborden el marge propi d’un reglament. Dit d’una altra manera, el dictamen qüestiona que una reforma d’aquest abast pugui aprovar-se mitjançant reial decret i no a través d’una norma amb rang de llei.
L’altre gran front és l’impacte econòmic. El dictamen considera poc realista afirmar que la mesura no tindria una càrrega significativa, atès que afectaria 1,35 milions d’empreses. EL PAÍS recull que el Consell d’Estat eleva el cost inicial estimat fins als 867 milions d’euros anuals, a partir dels càlculs de la pròpia memòria del ministeri. Tant el Consell com el Ministeri d’Economia insisteixen que les pimes necessitarien més temps d’adaptació i eines que redueixin el cost operatiu. La Vanguardia afegeix que Economia fins i tot planteja una aplicació pública gratuïta o de cost reduït, a imatge del que s’ha fet amb la factura electrònica.
El text també és reprovat per la seva escassa adaptació a la realitat dels sectors productius. El Consell d’Estat adverteix que una imposició homogènia d’un model digital únic no encaixa bé amb activitats que tenen particularitats pròpies, i assenyala exemples com la porteria de finques, els maquinistes ferroviaris o bona part de l’hostaleria. Aquesta objecció connecta amb una idea de fons: que l’eficàcia del control horari depèn no només de la tecnologia, sinó també de la capacitat d’ajustar-la a jornades i entorns de treball molt diferents.
La protecció de dades és el tercer gran obstacle. El dictamen, en sintonia amb les objeccions de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, considera insuficients les garanties previstes i retreu que el sistema tècnic no estigui definit amb prou precisió. Entre altres dubtes, apunta que no queda clar si el control podria incloure dades especialment sensibles o mecanismes biomètrics, i sosté que no n’hi ha prou amb afirmar que només hi accediran persones legitimades: cal descriure com es limitarà aquest accés i quines dades exactes es recolliran.
Tot i la duresa del text, el dictamen no és vinculant. Això significa que el Govern encara podria tirar endavant la reforma, però ho faria amb un desgast polític i jurídic més gran. La Vanguardia destaca, a més, l’existència d’un vot parcialment discrepant dins del mateix Consell, que rebutja que només una llei pugui imposar el sistema digital i defensa que el projecte compleix els requisits d’objectivitat, viabilitat i accessibilitat. Treball, per la seva banda, ha reaccionat amb contundència i considera incomprensible oposar-se a una eina pensada per fer complir la llei i evitar la competència deslleial d’empreses que no paguen les hores extres.
A la pràctica, el dictamen obliga el Ministeri de Treball a decidir entre reescriure a fons el reglament, ampliar terminis i excepcions, o assumir el risc d’impulsar una norma exposada a més recursos. És una inferència, però bastant sòlida: quan un òrgan com el Consell d’Estat comparteix l’objectiu polític d’una reforma però desmunta la seva arquitectura jurídica, el missatge és clar. El problema ja no és el què, sinó el com.