La FIHRT traslladarà a la Generalitat la preocupació del Gremi del Solsonès per l'impacte del Pla Alfa 4 sobre el teixit econòmic rural
La Federació considera que la reflexió oberta pel Gremi Comarcal d'Hostaleria i Turisme del Solsonès evidencia la necessitat d'impulsar una nova política pública de resiliència territorial que compatibilitzi la protecció dels boscos amb la continuïtat de l'activitat econòmica.
La Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT) dona ple suport a la reflexió feta pública aquests dies pel Gremi Comarcal d'Hostaleria i Turisme del Solsonès, que ha alertat de les conseqüències que tenen les activacions del nivell 4 del Pla Alfa sobre les empreses de turisme, restauració, allotjament i activitats de natura de la comarca.
En un article publicat al web del Gremi, l'entitat posa veu a una realitat que comparteixen moltes comarques rurals de Catalunya: la necessitat absoluta de protegir els boscos i garantir la seguretat de les persones és compatible amb l'obertura d'un debat sobre els efectes econòmics que aquestes restriccions provoquen sobre els territoris que viuen precisament de la natura.
Des del Solsonès recorden que són els primers interessats a preservar el patrimoni natural que dona sentit a la seva activitat econòmica. Els boscos, els embassaments, els espais naturals i el paisatge constitueixen el principal actiu d'un model turístic basat en la sostenibilitat, el respecte pel medi i l'arrelament al territori.
Tanmateix, quan les restriccions obliguen a suspendre activitats de caiac, senderisme, educació ambiental, turisme actiu o visites als espais naturals, l'impacte va molt més enllà de les empreses directament afectades. Les cancel·lacions repercuteixen també sobre els allotjaments rurals, els càmpings, les cases de colònies, els restaurants, el comerç local i els productors agroalimentaris, debilitant l'economia d'uns municipis que, sovint, concentren bona part de la seva activitat durant els mesos d'estiu.
Una preocupació compartida per tot el territori
Per a la FIHRT, la reflexió impulsada des del Solsonès posa sobre la taula una qüestió que afecta bona part de les comarques rurals i de muntanya de Catalunya.
L'increment de les situacions de risc extrem d'incendi, conseqüència del canvi climàtic, fa preveure que les activacions del Pla Alfa deixaran de ser episodis excepcionals per convertir-se en una realitat recurrent. Aquest nou escenari obliga a complementar les polítiques d'emergència amb instruments estables que permetin gestionar també les seves conseqüències econòmiques.
La Federació insisteix que en cap cas es qüestionen les decisions adoptades pels Bombers de la Generalitat, el Cos d'Agents Rurals o Protecció Civil, ni tampoc la necessitat d'aplicar restriccions quan el risc d'incendi així ho exigeix. La protecció de les persones i del patrimoni natural ha de continuar essent sempre el primer criteri.
Ara bé, també considera necessari evolucionar cap a un model que incorpori una visió més integral de la gestió del territori.
De la gestió de l'emergència a la resiliència territorial
A partir de les aportacions recollides als diferents gremis i especialment de la reflexió formulada pel Gremi Comarcal d'Hostaleria i Turisme del Solsonès, la FIHRT ha elaborat una primera proposta de treball que traslladarà a la Generalitat de Catalunya sota el títol "Cap a una nova política pública de resiliència territorial", amb l'objectiu d'obrir un debat institucional sobre la compatibilitat entre la protecció dels boscos i la continuïtat de les activitats econòmiques desenvolupades al medi natural.
La proposta parteix d'una idea fonamental: els boscos no es protegeixen únicament durant les emergències; es protegeixen durant tot l'any mantenint viu el territori. Sense activitat econòmica, sense pagesia, sense turisme responsable, sense empreses que treballin al medi natural i sense població als municipis rurals, la prevenció dels grans incendis és molt més difícil.
Les propostes que la FIHRT plantejarà
La Federació considera necessari que la Generalitat impulsi una estratègia estable basada en la corresponsabilitat entre administracions i sectors econòmics.
Entre les mesures que es proposaran destaquen la creació d'un Protocol d'Activitats Professionals en Situacions d'Emergència, que permeti diferenciar les activitats professionals acreditades dels usos recreatius i establir criteris tècnics objectius segons el risc real de cada activitat.
Igualment, es planteja la implantació d'un sistema d'acreditació per a empreses de turisme actiu i activitats de natura que disposin de plans d'autoprotecció, personal format, protocols específics i canals permanents de comunicació amb els serveis d'emergència, convertint aquests professionals en aliats de la prevenció i no únicament en destinataris de les restriccions.
La FIHRT defensa també la constitució d'una taula permanent de coordinació entre la Generalitat, els serveis d'emergència, el món local i els sectors econòmics afectats, que permeti anticipar situacions de risc, compartir informació en temps real i analitzar l'evolució dels protocols.
En paral·lel, la Federació considera imprescindible crear un mecanisme estable de corresponsabilitat econòmica que pugui activar-se quan una resolució administrativa impedeixi desenvolupar activitats econòmiques autoritzades. Aquest instrument hauria de contemplar compensacions parcials per cancel·lacions obligades, devolucions als clients, costos fixos acreditats, despeses laborals no recuperables, línies extraordinàries de liquiditat i mesures fiscals temporals per a les microempreses afectades.
Una proposta de país
La FIHRT considera que el debat iniciat pel Gremi Comarcal d'Hostaleria i Turisme del Solsonès transcendeix l'àmbit d'una sola comarca.
Es tracta d'una reflexió que afecta el conjunt dels territoris rurals de Catalunya i que posa de manifest la necessitat de construir un nou model de governança davant els efectes del canvi climàtic.
La Federació reitera la seva plena disposició a treballar conjuntament amb la Generalitat, els serveis d'emergència, el món local i la resta d'agents implicats per construir una política pública de resiliència territorial que permeti continuar protegint els boscos, però també garantir el futur de les empreses, els treballadors i els pobles que contribueixen, cada dia, a mantenir viu el territori.
Podeu llegir l'article complet publicat pel Gremi Comarcal d'Hostaleria i Turisme del Solsonès