Actualitat

• 23 Mayo 2026

El debat actual sobre el boicot a les colònies escolars no és només una qüestió laboral ni organitzativa. És també un debat sobre quin model educatiu vol el país i quin paper hi juguen les experiències de convivència, lleure i educació fora de l’aula.

En aquest context, les cases de colònies i les empreses de lleure —moltes d’elles associades a Gremis i Associacions membres de la  FIHRT— es troben enmig d’un conflicte que pot tenir conseqüències econòmiques molt greus, però també implicacions pedagògiques profundes.

L’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC) ha insistit aquests darrers mesos que “les colònies són escola fora de l’escola”. No són una activitat complementària ni un premi de final de curs: formen part del projecte educatiu dels centres i constitueixen una eina pedagògica consolidada des de fa dècades.

El valor pedagògic de les colònies

Les colònies ofereixen un espai educatiu diferent del de l’aula tradicional. És en aquest context on es desenvolupen competències difícils de treballar dins l’horari lectiu convencional: autonomia, convivència, treball en equip, resolució de conflictes, gestió emocional i cohesió de grup.

Segons defensa l’ACCAC, les estades escolars permeten “aprendre convivint” i generen oportunitats educatives que sovint no emergeixen dins l’aula. En molts casos, els docents descobreixen capacitats socials, lideratges o habilitats personals d’alumnes que habitualment passen més desapercebuts en el context acadèmic tradicional.

Aquesta mirada pedagògica és compartida per nombrosos agents educatius i empreses de lleure. Les colònies es consideren una expressió clara de l’educació no formal integrada dins el sistema educatiu català. També són espais d’inclusió i socialització que contribueixen a reduir desigualtats i reforçar vincles entre alumnat i professorat.

El boicot docent i la caiguda de reserves

La situació actual neix del conflicte entre el professorat i el Departament d’Educació. Centenars de centres escolars han anunciat que deixaran de fer colònies i sortides si no milloren les condicions laborals dels docents, especialment pel que fa a la compensació de les hores i responsabilitats associades a aquestes activitats.

El resultat ja és visible: el sector denuncia una caiguda superior al 50% de les reserves de colònies per al curs vinent. Algunes dades parlen de més de 670 centres adherits al boicot.

Per a les cases de colònies i les empreses de lleure, això representa una situació crítica. Les colònies escolars generen aproximadament el 85% de la facturació de moltes instal·lacions i prop del 60% dels ingressos globals del sector del lleure educatiu.

La repercussió per als establiments associats a la FIHRT

Per a la FIHRT, la problemàtica és especialment sensible perquè afecta dues peces essencials del seu ecosistema associatiu:

• les cases de colònies i allotjaments educatius;
• i les empreses que organitzen activitats de lleure, natura, educació ambiental i dinamització.

La repercussió pot ser múltiple:

Impacte econòmic directe

• cancel·lació de reserves;
• reducció de facturació;
• tensions de tresoreria;
• aturada de contractacions;
• ERTOs o acomiadaments;
• risc de tancament per a moltes instal·lacions.

El sector alerta que hi podria haver afectacions sobre uns 5.000 llocs de treball.

Impacte territorial: quan les colònies sostenen l’economia local

L’impacte de les colònies escolars va molt més enllà de les mateixes instal·lacions. En molts territoris rurals de Catalunya, les cases de colònies actuen com un autèntic motor econòmic i social, generant activitat durant bona part de l’any i contribuint a fixar ocupació en municipis petits o amb poca diversificació econòmica.

Moltes d’aquestes instal·lacions estan ubicades en comarques d’interior o zones de muntanya, on el turisme educatiu i de lleure representa una de les principals fonts d’activitat fora de les temporades vacacionals tradicionals. Les colònies permeten desestacionalitzar l’economia local: mentre altres segments turístics concentren l’activitat a l’estiu o els caps de setmana, les escoles generen moviment entre setmana i durant mesos sencers del calendari escolar.

Quan una escola cancel·la unes colònies, l’impacte no recau únicament sobre la casa que havia d’acollir el grup. La repercussió s’estén a tota una xarxa de proveïdors i serveis vinculats al territori.

Les empreses de transport són un dels primers sectors afectats. Moltes companyies d’autocars treballen de manera recurrent amb escoles i cases de colònies, especialment durant la primavera i la tardor. La caiguda de reserves implica menys trajectes, menys hores de treball i una reducció directa dels ingressos.

També se’n ressenten els productors i proveïdors locals d’alimentació. Moltes cases de colònies treballen amb carnissers, forns, pagesos, cooperatives i distribuïdors de proximitat. La disminució d’activitat comporta menys comandes i menys circulació econòmica dins el mateix territori.

El mateix passa amb empreses especialitzades en activitats educatives, esports d’aventura, educació ambiental o guiatge de natura. En moltes zones rurals, aquestes empreses han crescut precisament gràcies a l’ecosistema de colònies escolars. Sense grups escolars, bona part del seu model de negoci queda greument afectat.

Els efectes arriben també al petit comerç i a la restauració local. Encara que els infants s’allotgin dins les cases de colònies, sovint les estades generen consum indirecte: compres de darrera hora, visites culturals, activitats complementàries o consum dels equips educatius i conductors.

En alguns municipis, les cases de colònies són també un dels principals ocupadors locals, especialment per a joves, monitors, cuiners, personal de neteja i manteniment. La reducció de l’activitat pot traduir-se en menys contractacions temporals i menys oportunitats laborals en territoris on ja existeixen dificultats per retenir població jove.

A més, el problema no és només econòmic. En molts pobles, les cases de colònies contribueixen a mantenir viu el teixit comunitari i donen ús a patrimoni històric, masies rehabilitades o equipaments que difícilment tindrien viabilitat amb altres activitats.

Per això, el boicot a les colònies no afecta únicament el sector educatiu o el lleure. Té una dimensió territorial clara i posa en risc un model d’economia de proximitat que durant anys ha ajudat a dinamitzar moltes zones rurals de Catalunya.

En aquest sentit, el debat sobre el futur de les colònies és també un debat sobre cohesió territorial, desenvolupament rural i sostenibilitat econòmica de molts municipis petits.

Impacte estructural: el risc de debilitar un model consolidat durant dècades

Més enllà de les pèrdues immediates de reserves o facturació, el sector alerta d’un problema encara més profund: la incertesa actual pot acabar afectant l’estructura mateixa del model de colònies i lleure educatiu que Catalunya ha construït durant generacions.

Les cases de colònies i les empreses de lleure treballen habitualment amb una planificació a mig i llarg termini. Les reserves escolars es tanquen amb molts mesos d’antelació i permeten dimensionar equips, manteniments, inversions, calendaris d’activitats i contractacions. Quan aquesta previsió desapareix o es torna inestable, tot el model entra en tensió.

La situació actual està provocant que moltes instal·lacions no sàpiguen quina activitat tindran el curs vinent, dificultant qualsevol presa de decisions estratègica. Algunes empreses han començat a ajornar inversions, reduir equips fixos o replantejar la seva viabilitat futura davant un escenari que consideren imprevisible.

El problema és especialment delicat perquè el sector del lleure educatiu funciona amb marges econòmics sovint ajustats i amb una elevada dependència de les campanyes escolars. Per a moltes cases de colònies, els grups escolars representen la principal font d’ingressos anuals. Si aquesta demanda deixa de ser estable, la sostenibilitat del model queda compromesa.

Des del mateix sector s’adverteix que algunes instal·lacions es troben “en xifres de covid”, és a dir, amb nivells d’activitat i reserves comparables als moments més crítics de la pandèmia. Però hi ha una diferència determinant: ara no existeixen ajudes extraordinàries, línies de rescat ni mecanismes específics de suport públic que permetin absorbir l’impacte. Durant la covid, la caiguda d’activitat era conseqüència d’una emergència sanitària global i es van activar mesures excepcionals. En l’actual context, en canvi, les empreses afronten la crisi pràcticament soles.

Aquesta fragilitat pot tenir conseqüències estructurals importants. El sector tem que moltes petites i mitjanes empreses no puguin resistir períodes prolongats d’incertesa i acabin desapareixent o reduint dràsticament l’activitat. Això podria comportar una concentració progressiva del mercat en menys operadors i la pèrdua de diversitat territorial i pedagògica.

També existeix el risc de destrucció de talent i capital humà. El lleure educatiu necessita professionals formats i amb experiència: monitors, coordinadors, educadors ambientals, dinamitzadors, cuiners o responsables d’instal·lacions. Si el sector deixa d’oferir estabilitat laboral, molts treballadors buscaran oportunitats en altres àmbits i serà difícil recuperar aquest coneixement especialitzat en el futur.

La incertesa afecta igualment la capacitat d’innovació. Durant anys, moltes cases de colònies han invertit en sostenibilitat, accessibilitat, digitalització, nous programes educatius i millora d’equipaments. Sense estabilitat financera, aquestes transformacions poden quedar paralitzades.

Però l’impacte estructural va encara més enllà de l’àmbit empresarial. El que està en joc és també la continuïtat d’un model educatiu propi de Catalunya, basat en l’aprenentatge vivencial, la convivència i l’educació en el lleure. Les colònies formen part de la cultura pedagògica del país des de fa dècades i han esdevingut una eina educativa transversal, compartida per escoles, entitats i famílies.

Si la situació actual es cronifica i moltes escoles deixen de programar colònies de manera habitual, es podria produir una ruptura progressiva d’aquest model. El risc no és només perdre activitat econòmica, sinó també debilitar un ecosistema educatiu i social que ha contribuït històricament a la cohesió, la inclusió i el desenvolupament personal de milers d’infants i joves.

Per això, cada vegada més veus del sector defensen que el debat no pot limitar-se a una qüestió conjuntural o laboral. El que cal abordar és com garantir la continuïtat i sostenibilitat d’un model de lleure educatiu que molts consideren estratègic per al país.

Un sector atrapat entre dues legítimes reivindicacions

Les entitats del lleure han expressat suport a les demandes dels docents i reconeixen que les colònies impliquen una dedicació extraordinària que cal compensar adequadament. Però alhora denuncien sentir-se utilitzades com a “moneda de canvi” en un conflicte del qual no són responsables.

Aquest és probablement el gran repte del moment: evitar que la resolució d’un problema laboral desemboqui en la debilitació d’un dels instruments pedagògics més singulars del sistema educatiu català.

Un debat de futur: integrar definitivament les colònies dins el sistema educatiu

El conflicte ha posat damunt la taula una reivindicació històrica del sector: que les colònies siguin reconegudes estructuralment dins el sistema educatiu.

ACCAC, ACELLEC i altres entitats reclamen:

• un model estable de finançament;
• compensacions laborals justes per als docents;
• reconeixement institucional del lleure educatiu;
• i una concepció més àmplia de l’educació que inclogui l’aprenentatge vivencial i comunitari.

Per a la FIHRT i els seus associats, aquest debat és estratègic. El futur de moltes empreses i instal·lacions dependrà de si el país considera les colònies una activitat prescindible o bé una eina educativa essencial.